Societat orwelliana
Aquest estiu farà setanta anys que George Orwell va escriure 1984, la novel.la que es publicaria just al cap d’un any, el 8 de juny del 1949 i que seria revolucionària i premonitòria. La visió profètica d’Orwell sobre una societat totalitària situada suposadament en un futur, que és el nostre present, la va començar a gestar al nostre país. Orwell va tornar de la seva estada a Catalunya, després d’haver participat en la Guerra Civil, convertit en un antiestalinista amb simpatia pels trotskistes i definint-se com a socialista demòcrata. Ara no sé si se sentiria còmode amb aquesta definició.
En qualsevol cas, Orwell deia en el seu llibre Mi Guerra Civil Española: “De jove ja m’havia fixat que cap diari mai explica amb fidelitat com succeeixen les coses, però a Espanya vaig veure per primera vegada notícies de premsa que no tenien cap relació amb els fets, ni tan sols la relació que es pressuposa en una mentida corrent. En realitat, vaig veure que la història s’escrivia no des del punt de vista d’allò que havia passat, sinó des de la perspectiva del que hauria hagut de passar segons les diferents línies de partit.” Certes pràctiques no han desaparegut mai.
L’estiu del 1948, Orwell va donar forma a una novel·la que va suposar una distopia, és a dir una utopia negativa on la realitat transcorre en termes oposats als d’una societat ideal, és a dir, vers una societat opressiva, totalitària i indesitjable. Amb el pas dels anys i veient els esdeveniments, no és estrany que s’hagin establert paral·lelismes entre la societat actual i la del món que plantejava Orwell a 1984, una societat on es manipula la informació, es practica la vigilància massiva i la repressió política i social. Perquè malgrat que passi el temps, la història es repeteix perquè hi ha persones que ja els sembla bé calcar models i plantejaments que haurien d’haver passat a la història. Per tant no és estrany que hi hagi la sensació més que real que vivim en allò que ara fa uns anys s’havia conegut com a societat orwelliana.
