Per quan vingui un altre juny
Catalunya ja té tots els homes i dones del president Torra a punt per engegar la maquinària del govern interior i retornar la normalitat institucional i d’acció executiva al país després de set mesos d’estat de setge del 155. És un equip en què Junts per Catalunya ha situat consellers fonamentalment experts en cada matèria, mentre que ERC ha apostat una mica més per perfils polítics. Les dues formacions tenen motius per a les opcions respectives. Els de Puigdemont, un líder que és lluny però que de moment manté la veu intacta, volen enllaçar amb la tradició de gestió eficaç. La gent d’Esquerra, a més de consolidar la imatge de solvència deixada pel vicepresident Junqueras, necessita reforçar espais de lideratge emmordassats per la indecència antidemocràtica del PP i dels seus tentacles judicials.
Una maquinària que s’haurà de posar en marxa per intentar normalitzar la situació fins allà on sigui normalitzable. El panorama actual madrileny (Rajoy només ha estat un iceberg en un mar glaçat) no convida a l’optimisme, però l’independentisme, almenys el que té responsabilitats de direcció, està canviant l’optimisme per la confiança. El matís és important: l’optimisme pot enlluernar, com mirar al sol. La confiança consisteix a avançar amb convicció, però llucant a terra, on poses els peus, per no estimbar-te. Caldrà governar bé a casa i alhora bastir el govern exterior que ha de mantenir l’atenció internacional de la causa republicana. Una doble acció que permetrà tenir les eines ben esmolades per quan vingui un altre juny. Perquè aquest juny que acabem d’estrenar encara no podrem tenir les cadenes segades.
