El primer missatge de Sánchez

Ahir el nou president espanyol, Pedro Sánchez, va voler enviar-nos el seu primer missatge. De fet, era una ingenuïtat imaginar que Sánchez passaria d’insultar el president de la Generalitat a alliberar els presos. Però una cosa és això i una altra, ben diferent, que Sánchez comenci amb gests que saben que ofendran l’independentisme que li ha permès accedir a la presidència del govern espanyol. I la designació d’un representant de la vella guàrdia del PSOE, Josep Borrell, com a nou titular d’Exteriors, és un missatge ben clar.

Josep Borrell és el mateix que fa pocs mesos, en un míting del PSC a L’Hospitalet, es mofava de «mossèn Junqueras» perquè (i cito paraules textuals seves) «des de la presó em recorda el capellà del poble: tenen la mateixa arquitectura física i mental». És el mateix Borrell, però, que el 25 de febrer del 2003 acompanyava a la presó els condemnats pels atemptats dels GAL. La diferència és que mentre que els ministres socialistes van entrar a la presó amb una sentència ferma i només hi van romandre 106 perquè van aconseguir un indult del govern del PP, «mossèn Junqueras» porta 215 dies en presó preventiva per haver posat les urnes.

Josep Borrell és el mateix que, com a adepte de Societat Civil Catalana, es lamenta reiteradament de la divisió i el suposat supremacisme dels independentistes, però en un míting del PSC afirmava que “Catalunya és un país malalt” i que “una societat no pot viure si el 40 i tant per cent de la gent està convençuda, amb raó o sense ella, que estariem millor fora” i va afegir que abans de recosir les ferides de la societat catalana calia «s’han de desinfectar el país dels independentistes»; o que, en una entrevista prèvia, afirmava que les coses serien molt pitjors per als independentistes si ens trobéssim en ple franquisme.

Josep Borrell és el mateix, finalment, que, en ús de les portes giratòries, va treballar com a membre del consell d’administració d’Abengoa i va haver de declarar com a testimoni per les indemnitzacions milionàries de l’empresa. Borrell és el mateix que va percebre 300.000 euros com a conseller independent de l’empresa mentre aquesta es trobava asfixiada i amb un deute de més de 9.000 milions d’euros.

Amb l’elecció de Josep Borrell, el nou president espanyol opta per seguir fent seguidisme a la dreta més reaccionària. Ens ofereix, doncs, més del mateix: més intolerància, més prepotència i més escarni als catalans. Un primer missatge aclaridor.