Fins on està disposat a arribar el PSOE?

Una vegada han pres pos­sessió dels seus càrrecs, els minis­tres del nou govern de Pedro Sánchez han començat a llançar els pri­mers mis­sat­ges sobre el con­flicte polític que viu el nos­tre país. Molts mis­sat­ges, però poques pro­pos­tes. Bona part dels mem­bres del nou gabi­net han recor­dat que el PSOE té el poder que té i pot fer el que pot fer. La minis­tra de Política Ter­ri­to­rial i Funció Pública, Merit­xell Batet, va afir­mar diu­menge que “les majo­ries par­la­mentàries són les que són” i va recor­dar que “només tenen 85 dipu­tats”.

A banda d’aquesta obvi­e­tat, la gran pre­gunta no és només què podrà fer el govern de Pedro Sánchez, sinó quina és la seva pro­posta. O, dit en altres parau­les, no només què podrà fer, sinó què esta­ria dis­po­sat a fer. En aquest sen­tit, la pri­mera cons­ta­tació és la nega­tiva a donar la paraula a la ciu­ta­da­nia, a accep­tar un referèndum acor­dat. La minis­tra de Política Ter­ri­to­rial i Funció Pública, la supo­sada cara ama­ble de la quota cata­lana del nou govern, va afir­mar, de manera taxa­tiva: “No sor­ti­rem del con­flicte amb un referèndum.” Una res­posta, val a dir, que va dei­xar anar quan se li va pre­gun­tar sobre la pos­si­bi­li­tat de sot­me­tre a referèndum la pro­posta d’esta­tut del Cer­cle d’Eco­no­mia. No deixa de sor­pren­dre aquesta con­tundència si tenim en compte que el pro­grama elec­to­ral del PSC del 2012 (que devia votar Merit­xell Batet) recla­mava una con­sulta “acor­dada, legal i pac­tada” amb l’Estat. I que, molt més recent­ment, en el docu­ment que ini­ci­al­ment s’havia de deba­tre en el tretzè Congrés del PSC, tor­nava aparèixer aquesta pos­si­bi­li­tat, ni que fos després de votar una pro­posta fede­ral. Ara, però, el PSC ha renun­ciat a una solució que recla­men més del 80% dels cata­lans.

Com sor­ti­rem, doncs, del con­flicte, man­lle­vant les parau­les de la minis­tra? Merit­xell Batet parla d’una solució de con­sens i situa en aquest punt la reforma fede­ral. Però es fa difícil ima­gi­nar que es pot sor­tir de l’atzu­cac amb una hipotètica reforma que la majo­ria dels cata­lans no volen, i que tam­poc ani­ria més enllà de la Decla­ració de Gra­nada ni supera­ria mai l’escull del Congrés i el Senat. La solució, en tot cas, depèn de donar la veu a la ciu­ta­da­nia. Aquesta és la solució de con­sens i la que s’hau­ria de plan­te­jar qual­se­vol democràcia madura.