I si...
Com seria tot, si tot hagués estat diferent? Segur que us ho heu plantejat un munt de vegades. I més després de veure com ha anat tot plegat, des de l’1 d’octubre cap aquí. Apel·lar a l’energia interior, a la força de voluntat per canviar el destí que sembla que algú ha escrit per nosaltres és el que ens conviden a fer determinades novel·les. Aquelles que porten l’etiqueta d’ucronies i que ens presenten una història alternativa amb trames que transcorren en un món amb una història passada diferent de la real a partir d’un esdeveniment determinat, una alternativa que ens ofereix l’autor. D’un temps cap aquí, n’hi ha hagut unes quantes, d’aquestes novel·les, que per mi han estat intents reeixits no tant de voler canviar la història, sinó de donar-te motius per mirar-te-la d’una altra manera, canviar consciències per actuar.
Exemples com els de l’Albert Villaró amb Els ambaixadors i Timur Vermes amb un Adolf Hitler ressuscitat a Ha tornat. Novel·les que com Jo soc aquell que va matar Franco, d’en Joan-Lluís Lluís, et conviden a fer-te la pregunta “què hauria passat si...?” i aconsegueixen fer realitat el somni de moltes generacions. Canviar el passat no modifica el present, però pot alterar el futur. Perquè no només et demanen que te la formulis, aquesta pregunta, sinó que et donen arguments, a través de la ficció, per passar a l’acció i, per tant, per mirar de capgirar realment i de manera efectiva aquella realitat que ens ha tocat fruit d’aquell episodi que et volen fer reviure, però amb un altre final.
Umberto Eco deia que la ficció és la millor eina per interpretar la realitat, tant la present com la passada. I ja que no podem tocar la que ens ha precedit, canviem la que ens ha de tocar viure per millorar la que encara ha de venir. I Eco insistia que ens revestíssim d’una serena desconfiança davant el que veiem o llegim. També ho deia Joan Oliver i Lluís, ens ho recorda. Allò de “malfia’t de la història, somia-la i refés-la”. Només depèn de nosaltres. I si... ho provem?
