I si...

Com seria tot, si tot hagués estat dife­rent? Segur que us ho heu plan­te­jat un munt de vega­des. I més després de veure com ha anat tot ple­gat, des de l’1 d’octu­bre cap aquí. Apel·lar a l’ener­gia inte­rior, a la força de volun­tat per can­viar el destí que sem­bla que algú ha escrit per nosal­tres és el que ens con­vi­den a fer deter­mi­na­des novel·les. Aque­lles que por­ten l’eti­queta d’ucro­nies i que ens pre­sen­ten una història alter­na­tiva amb tra­mes que trans­cor­ren en un món amb una història pas­sada dife­rent de la real a par­tir d’un esde­ve­ni­ment deter­mi­nat, una alter­na­tiva que ens ofe­reix l’autor. D’un temps cap aquí, n’hi ha hagut unes quan­tes, d’aques­tes novel·les, que per mi han estat intents reei­xits no tant de voler can­viar la història, sinó de donar-te motius per mirar-te-la d’una altra manera, can­viar consciències per actuar.

Exem­ples com els de l’Albert Villaró amb Els ambai­xa­dors i Timur Ver­mes amb un Adolf Hit­ler res­sus­ci­tat a Ha tor­nat. Novel·les que com Jo soc aquell que va matar Franco, d’en Joan-Lluís Lluís, et con­vi­den a fer-te la pre­gunta “què hau­ria pas­sat si...?” i acon­se­guei­xen fer rea­li­tat el somni de mol­tes gene­ra­ci­ons. Can­viar el pas­sat no modi­fica el pre­sent, però pot alte­rar el futur. Perquè no només et dema­nen que te la for­mu­lis, aquesta pre­gunta, sinó que et donen argu­ments, a través de la ficció, per pas­sar a l’acció i, per tant, per mirar de cap­gi­rar real­ment i de manera efec­tiva aque­lla rea­li­tat que ens ha tocat fruit d’aquell epi­sodi que et volen fer reviure, però amb un altre final.

Umberto Eco deia que la ficció és la millor eina per inter­pre­tar la rea­li­tat, tant la pre­sent com la pas­sada. I ja que no podem tocar la que ens ha pre­ce­dit, can­viem la que ens ha de tocar viure per millo­rar la que encara ha de venir. I Eco insis­tia que ens revestíssim d’una serena des­con­fiança davant el que veiem o lle­gim. També ho deia Joan Oli­ver i Lluís, ens ho recorda. Allò de “mal­fia’t de la història, somia-la i refés-la”. Només depèn de nosal­tres. I si... ho pro­vem?