La fi de la impunitat

Ahir, la mesa del Par­la­ment va adme­tre a tràmit una pro­posta de JxCat i ERC per crear una comissió d’inves­ti­gació sobre els efec­tes de l’arti­cle 155 de la Cons­ti­tució. Segons el text que l’acom­pa­nya, es tracta d’ana­lit­zar “les cau­ses que el van moti­var, la seva ade­quació a la lega­li­tat, el caràcter de les mesu­res apli­ca­des, les seves con­seqüències, la valo­ració de danys i les pos­si­bles res­pon­sa­bi­li­tats de la seva apli­cació”. La cre­ació d’una comissió d’inves­ti­gació forma part dels ins­tru­ments que pre­veu el regla­ment del Par­la­ment. Es tracta, doncs, d’un meca­nisme par­la­men­tari i cal veure aquesta ini­ci­a­tiva amb abso­luta nor­ma­li­tat. Però, en aquest cas, cal veure-la també com un deure de la cam­bra cata­lana, encara més tenint en compte que els mesos en què s’ha apli­cat no hi ha hagut cap tipus de con­trol par­la­men­tari.

La rea­li­tat és que durant 221 dies l’auto­go­vern del nos­tre país ha estat suspès com­ple­ta­ment. Durant aquest període de temps, s’han des­tituït 259 per­so­nes, s’han dis­solt 24 orga­nis­mes i se n’han inter­vin­gut 4 més, han decai­gut 108 nor­ma­ti­ves i hi ha hagut 92 afec­ta­ci­ons en la con­trac­tació, s’han atu­rat 25 línies de sub­ven­ci­ons i s’han anul·lat o suspès 15 acti­vi­tats. El pro­blema no és només allò que s’ha des­truït o para­lit­zat, sinó el que es podria haver fet i no s’ha fet. La pre­si­denta de Ser­vi­dors­Cat, Yolanda Hernández, afir­mava fa dies que “hi ha mol­tes polítiques i sub­ven­ci­ons que es podrien haver implan­tat i no ho van fer”. Els per­ju­di­cis d’aquests 221 dies d’inter­venció han estat, doncs, nota­bles. I, a més, s’han produït en un esce­nari d’anor­ma­li­tat democràtica, en què el par­tit amb menys repre­sen­tació al Par­la­ment ha aca­bat impo­sant la seva llei i ha pogut actuar amb impu­ni­tat i opa­ci­tat. La frase de la res­pon­sa­ble d’estu­dis i pro­gra­mes del Par­tit Popu­lar, Andrea Levy, en què afir­mava que el seu patit “havia demos­trat que sap gover­nar millor” forma part del cinisme polític ele­vat a la màxima expressió.

Resulta molt ade­quat, doncs, que el Par­la­ment creï una comissió específica sobre aquesta situ­ació abso­lu­ta­ment anòmala. Una comissió en què hau­rien de com­parèixer tots aquells que van ava­lar el 155, els que el van apli­car i una repre­sen­tació dels que l’han patit. Es tracta de posar llum en la fos­cor i trans­parència en l’opa­ci­tat. En defi­ni­tiva, posar punt final a la impu­ni­tat.