La fi de la impunitat
Ahir, la mesa del Parlament va admetre a tràmit una proposta de JxCat i ERC per crear una comissió d’investigació sobre els efectes de l’article 155 de la Constitució. Segons el text que l’acompanya, es tracta d’analitzar “les causes que el van motivar, la seva adequació a la legalitat, el caràcter de les mesures aplicades, les seves conseqüències, la valoració de danys i les possibles responsabilitats de la seva aplicació”. La creació d’una comissió d’investigació forma part dels instruments que preveu el reglament del Parlament. Es tracta, doncs, d’un mecanisme parlamentari i cal veure aquesta iniciativa amb absoluta normalitat. Però, en aquest cas, cal veure-la també com un deure de la cambra catalana, encara més tenint en compte que els mesos en què s’ha aplicat no hi ha hagut cap tipus de control parlamentari.
La realitat és que durant 221 dies l’autogovern del nostre país ha estat suspès completament. Durant aquest període de temps, s’han destituït 259 persones, s’han dissolt 24 organismes i se n’han intervingut 4 més, han decaigut 108 normatives i hi ha hagut 92 afectacions en la contractació, s’han aturat 25 línies de subvencions i s’han anul·lat o suspès 15 activitats. El problema no és només allò que s’ha destruït o paralitzat, sinó el que es podria haver fet i no s’ha fet. La presidenta de ServidorsCat, Yolanda Hernández, afirmava fa dies que “hi ha moltes polítiques i subvencions que es podrien haver implantat i no ho van fer”. Els perjudicis d’aquests 221 dies d’intervenció han estat, doncs, notables. I, a més, s’han produït en un escenari d’anormalitat democràtica, en què el partit amb menys representació al Parlament ha acabat imposant la seva llei i ha pogut actuar amb impunitat i opacitat. La frase de la responsable d’estudis i programes del Partit Popular, Andrea Levy, en què afirmava que el seu patit “havia demostrat que sap governar millor” forma part del cinisme polític elevat a la màxima expressió.
Resulta molt adequat, doncs, que el Parlament creï una comissió específica sobre aquesta situació absolutament anòmala. Una comissió en què haurien de comparèixer tots aquells que van avalar el 155, els que el van aplicar i una representació dels que l’han patit. Es tracta de posar llum en la foscor i transparència en l’opacitat. En definitiva, posar punt final a la impunitat.
