Llibertat provisional contra presó preventiva
La secció segona de l’Audiència Provincial de Navarra ha decretat la llibertat provisional per als cinc membres de la manada. Recordem-ho, són els cinc condemnats a nou anys de presó per haver abusat sexualment d’una jove als Sanfermines de fa un parell d’estius.
No tinc prou coneixements jurídics per entrar a analitzar si la decisió és a dreta llei. Però puc acreditar, em penso, prou sentit comú i experiència per constatar que, un cop més, la justícia fa servir una doble vara de mesurar.
Per una banda, tenim una colla d’agressors sexuals que poden sortir al carrer mentre la sentència no sigui ferma. Per la mateixa banda, tenim un condemnat que viu a cos de rei (o, més ben dit, a cos de cunyat de rei) en una presó de luxe després d’haver evitat ingressar-hi fins a l’últim minut.
A la banda contrària, trobem els joves d’Altsasu, que ja fa dos anys que són a la garjola i s’hi quedaran tot i que la resolució judicial tampoc és ferma. I, paral·lelament, ja us imaginàveu que volia arribar aquí, hi ha nou catalans i catalanes en presó preventiva des de fa més de vuit mesos. Uns presos i preses que no han violat ningú, ni han estafat ningú, ni han utilitzat la violència contra ningú. Nou presos que no són culpables de ben res. Però continuen a la presó. I, més lluny o més a prop, hi continuaran.
A Espanya pots agredir salvatgement una persona i sortir a fer el vermut amb la colla. En canvi, si poses unes urnes, ets perillós. Amb risc de reincidir. Els de la manada, en canvi, es veu que no en tenen, de risc de reincidència. I això que l’arma del crim els continua penjant entre les dues cames.
