Llibertat provisional contra presó preventiva

La secció segona de l’Audiència Pro­vin­cial de Navarra ha decre­tat la lli­ber­tat pro­vi­si­o­nal per als cinc mem­bres de la manada. Recor­dem-ho, són els cinc con­dem­nats a nou anys de presó per haver abu­sat sexu­al­ment d’una jove als San­fer­mi­nes de fa un parell d’estius.

No tinc prou conei­xe­ments jurídics per entrar a ana­lit­zar si la decisió és a dreta llei. Però puc acre­di­tar, em penso, prou sen­tit comú i experiència per cons­ta­tar que, un cop més, la justícia fa ser­vir una doble vara de mesu­rar.

Per una banda, tenim una colla d’agres­sors sexu­als que poden sor­tir al car­rer men­tre la sentència no sigui ferma. Per la mateixa banda, tenim un con­dem­nat que viu a cos de rei (o, més ben dit, a cos de cunyat de rei) en una presó de luxe després d’haver evi­tat ingres­sar-hi fins a l’últim minut.

A la banda contrària, tro­bem els joves d’Alt­sasu, que ja fa dos anys que són a la gar­jola i s’hi que­da­ran tot i que la reso­lució judi­cial tam­poc és ferma. I, paral·lela­ment, ja us ima­ginàveu que volia arri­bar aquí, hi ha nou cata­lans i cata­la­nes en presó pre­ven­tiva des de fa més de vuit mesos. Uns pre­sos i pre­ses que no han vio­lat ningú, ni han esta­fat ningú, ni han uti­lit­zat la violència con­tra ningú. Nou pre­sos que no són cul­pa­bles de ben res. Però con­ti­nuen a la presó. I, més lluny o més a prop, hi con­ti­nu­a­ran.

A Espa­nya pots agre­dir sal­vat­ge­ment una per­sona i sor­tir a fer el ver­mut amb la colla. En canvi, si poses unes urnes, ets perillós. Amb risc de rein­ci­dir. Els de la manada, en canvi, es veu que no en tenen, de risc de rein­cidència. I això que l’arma del crim els con­ti­nua pen­jant entre les dues cames.