No és un gest polític, és un dret
Des que el PSOE va accedir al govern en una de les caramboles polítiques més extraordinàries d’aquest primer quart de segle, el debat sobre l’acostament dels presos polítics ha estat servit. Durant la segona setmana del govern Sánchez, el jutge Pablo Llarena i l’exjutge Francisco Grande-Marlaska, actual ministre d’Interior, van despatxar opinions sobre qui tenia la competència. Mertixell Batet, Isabel Celaá i Margarita Robles van anar llançant la idea que Pedro Sánchez ho podria avaluar com un primer gest per rebaixar la tensió entre l’Estat i Catalunya. Una petició que s’ha fet extensiva també des del PSC amb veus com la de Núria Marín, Núria Parlón i Josep Félix Ballesteros, que ja van impulsar mocions a favor de l’apropament des dels seus ajuntaments abans del canvi de govern.
L’acostament és un dret, i així el reivindiquen les famílies que, a través de l’Associació Catalana pels Drets Civils, refermen que l’apropament forma part del sistema penitenciari i que no ordenar-lo vulnera els drets dels infants i els familiars, però també el dret a la defensa dels interns.
El seu dret a ser a prop de casa el determinat la mateixa llei, com la llei d’enjudiciament regula les trucades que poden fer o les visites familiars a què tenen dret un cop al mes. El que és inadmissible és que el debat entre ministres i polítics de tots els colors sigui l’avantsala del primer dels gestos polítics del govern Sánchez amb Catalunya. L’intercanvi dialèctic sobre qui té les competències només serveix per dilatar una decisió que és estrictament política i que depèn d’Institucions Penitenciàries, com va quedar clar la nit del 2 de novembre, quan es va ordenar el seu replegament a la presó d’Estremera després d’un primer intent de dispersió ordenat per la jutgessa de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela. Qualsevol altra cosa és gat per llebre. Els presos no poden ser bescanvi de res. L’únic just és la seva llibertat. Si es tracta de gestos polítics, el govern espanyol també ho té a les seves mans: que la fiscal María José Segarra retiri la querella per rebel·lió, sedició i malversació que va interposar el seu antecessor, el finat José Manuel Maza.
