Opinió

El català, la gota malaia

Em sento part de la gota malaia que ha fet que la nostra llengua perduri

Fa pocs dies ens assa­bentàvem que en els dar­rers quinze anys, la llen­gua cata­lana ha per­dut, com a mínim, més de 300.000 par­lants habi­tu­als. No és, cer­ta­ment, una bona notícia, però els opti­mis­tes de mena com jo sem­pre ten­dim a des­triar el gra de la palla i, en el cas del català, el gra, mal­grat per­se­cu­ci­ons, pro­hi­bi­ci­ons i men­ti­des inten­ci­o­na­des, encara és abundós. La Pla­ta­forma per la Llen­gua, l’ONG del català, sem­pre amb l’ore­lla aixe­cada i el termòmetre posat sota l’aixe­lla, va ende­gar ara fa deu anys, aque­lla exi­tosa cam­pa­nya, El català, llen­gua comuna, que va saber aple­gar gent cone­guda que posava veu i cara a la defensa d’una llen­gua que, com a la cera tova, se li conei­xen totes les dita­des. Enguany, deu anys després, altres cares cone­gu­des d’un ampli ven­tall d’àmbits –polític, social, cul­tu­ral i artístic–, s’han ofert a fer el mateix. L’actriu Clara Segura diu que als cata­la­no­par­lants ens agrada que algú que ve de l’altra punta de món o del poble del cos­tat faci l’esforç de par­lar en català. I el motiu no és perquè sigui la nos­tra llen­gua i, per tant, l’haguem de defen­sar con­tra tots els atacs, sinó perquè, com a patri­moni comú de tota la huma­ni­tat, no podem per­me­tre que es mal­meti.

A Les ciu­tats invi­si­bles, Italo Cal­vino narra com Marco Polo des­criu com és un pont de pedra a Khu­blai Khan, el dar­rer empe­ra­dor de l’imperi mon­gol. En un moment de l’expli­cació, l’empe­ra­dor, que no havia vist mai un pont, l’inter­romp: “Però quina és la pedra que sosté el pont?” Marco Polo li res­pon: “El pont no és sos­tin­gut per aquesta o aque­lla pedra, sinó per la línia de l’arc que for­men el con­junt de totes les pedres”, una res­posta que encara pro­voca més dub­tes a l’empe­ra­dor Khan: “I ales­ho­res, per què em par­les de pedres? És només l’arc allò que importa.” “No –res­pon Marco Polo–, perquè sense pedres no hi arc.” D’ençà que en soc cons­ci­ent, soc mili­tant activa de la meva llen­gua perquè em reco­nec pedra d’aquest arc que forma un pont. I en soc també perquè em sento part de la gota malaia que ha fet que la nos­tra llen­gua per­duri en el temps. Una gota malaia que forada la pedra de l’anti­ca­ta­la­nisme no pas per la seva força, sinó per la seva constància.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor