Un diàleg sense condicions

Avui s’ha subs­tan­ciat la pri­mera de les com­pa­rei­xen­ces del govern a les comis­si­ons par­la­mentàries. I el pri­mer a inter­ve­nir ha estat el vice­pre­si­dent del govern i con­se­ller d’Eco­no­mia, Pere Ara­gonès. En la seva com­pa­rei­xença davant la comissió d’Eco­no­mia i Hisenda del Par­la­ment, no només ha des­gra­nat les grans línies del depar­ta­ment. També ha apro­fi­tat l’avi­nen­tesa per enviar un mis­satge al govern espa­nyol, sobre­tot amb la vista fixada en la tro­bada entre els pre­si­dents català i espa­nyol que ha de cele­brar-se el pro­per 9 de juliol. Les parau­les d’Ara­gonès tenen un sig­ni­fi­cat espe­cial. Es tracta d’un dels pun­tals del govern, i, al mateix temps, un dels prin­ci­pals res­pon­sa­bles d’ERC, sobre­tot tenint en compte l’exili de la secretària gene­ral, Marta Rovira i la presó del pre­si­dent, Oriol Jun­que­ras.

En la seva inter­venció, Ara­gonès ha llançat alguns mis­sat­ges clars a la soci­e­tat i al govern espa­nyol. El vice­pre­si­dent del govern ha dit que “les lleis han d’estar al ser­vei de la soci­e­tat, i no la soci­e­tat al ser­vei de les lleis” i ha asse­gu­rat: «Con­ti­nu­a­rem avançant en la cons­trucció de la República Cata­lana, defen­sant el diàleg i la nego­ci­ació». Caldrà com­pro­var com s’hi avança, però es tracta d’una rea­fir­mació de la volun­tat d’apli­car els resul­tats de l’1 d’octu­bre, que el govern situa en el cen­tre de l’acció política.

El vice­pre­si­dent del govern també ha vol­gut fixar algu­nes bases per a la nego­ci­ació amb el govern espa­nyol. Una vegada superada l’estèril crida al cap de l’Estat, Pere Ara­gonès ha asse­gu­rat que no es poden posar límits al diàleg. També ha afir­mat que la lli­ber­tat dels pre­sos polítics «ha de for­mar part de les con­di­ci­ons» perquè hi hagi un diàleg «sin­cer i honest». El diàleg només serà fructífer si no s’obliga cap de les parts a renun­ciar; o, dit en altres parau­les, «si es pot par­lar de dret a l’auto­de­ter­mi­nació”. Fa alguns dies, el pre­si­dent del grup par­la­men­tari de Cata­lu­nya en Comú–Podem (CatECP), Xavier Domènech, afir­mava que cen­trar la reunió amb el govern espa­nyol en l’auto­de­ter­mi­nació és «no enten­dre com es cons­tru­eix sobi­ra­nia». Més enllà dels equi­li­bris i la inde­fi­nició dels comuns, és evi­dent que qual­se­vol pro­posta per resol­dre el con­tenciós ha d’impli­car, necessària­ment, donar la veu a la ciu­ta­da­nia. No només perquè és una aposta radi­cal­ment democràtica, sinó perquè també és el que reclama la immensa majo­ria de la ciu­ta­da­nia.