Un diàleg sense condicions
Avui s’ha substanciat la primera de les compareixences del govern a les comissions parlamentàries. I el primer a intervenir ha estat el vicepresident del govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès. En la seva compareixença davant la comissió d’Economia i Hisenda del Parlament, no només ha desgranat les grans línies del departament. També ha aprofitat l’avinentesa per enviar un missatge al govern espanyol, sobretot amb la vista fixada en la trobada entre els presidents català i espanyol que ha de celebrar-se el proper 9 de juliol. Les paraules d’Aragonès tenen un significat especial. Es tracta d’un dels puntals del govern, i, al mateix temps, un dels principals responsables d’ERC, sobretot tenint en compte l’exili de la secretària general, Marta Rovira i la presó del president, Oriol Junqueras.
En la seva intervenció, Aragonès ha llançat alguns missatges clars a la societat i al govern espanyol. El vicepresident del govern ha dit que “les lleis han d’estar al servei de la societat, i no la societat al servei de les lleis” i ha assegurat: «Continuarem avançant en la construcció de la República Catalana, defensant el diàleg i la negociació». Caldrà comprovar com s’hi avança, però es tracta d’una reafirmació de la voluntat d’aplicar els resultats de l’1 d’octubre, que el govern situa en el centre de l’acció política.
El vicepresident del govern també ha volgut fixar algunes bases per a la negociació amb el govern espanyol. Una vegada superada l’estèril crida al cap de l’Estat, Pere Aragonès ha assegurat que no es poden posar límits al diàleg. També ha afirmat que la llibertat dels presos polítics «ha de formar part de les condicions» perquè hi hagi un diàleg «sincer i honest». El diàleg només serà fructífer si no s’obliga cap de les parts a renunciar; o, dit en altres paraules, «si es pot parlar de dret a l’autodeterminació”. Fa alguns dies, el president del grup parlamentari de Catalunya en Comú–Podem (CatECP), Xavier Domènech, afirmava que centrar la reunió amb el govern espanyol en l’autodeterminació és «no entendre com es construeix sobirania». Més enllà dels equilibris i la indefinició dels comuns, és evident que qualsevol proposta per resoldre el contenciós ha d’implicar, necessàriament, donar la veu a la ciutadania. No només perquè és una aposta radicalment democràtica, sinó perquè també és el que reclama la immensa majoria de la ciutadania.
