Europa i Catalunya
Aquesta setmana, La República posa el focus sobre la Unió Europea, un model de relació multinacional que ha aconseguit un objectiu no pas menor, posar fi al bel·licisme que havia assolat Europa fins a la Segona Guerra Mundial, i que durant algunes dècades també havia apuntalat un model de benestar i de democràcia imbatible i insuperable. Dissortadament, Europa està encara imbatuda i insuperada en qüestió de benestar i democràcia. I dic desgraciadament perquè, en uns moments de reculada evident, a la resta del món la cosa encara és pitjor.
En el dossier d’aquest número s’analitzen a fons alguns dels punts clau d’aquesta UE inestable, com el Brexit, el paper de l’euro, els conflictes relacionats amb els fluxos migratoris i l’auge del populisme. Entre els maldecaps europeus hi podríem haver inclòs el de Catalunya. És un conflicte petit, comparat amb els altres, però no pas menor, i més vist des de Catalunya.
Tanmateix, en el tractament que fa la UE del cas català convergeixen les debilitats que evidencia en els altres casos analitzats. Les debilitats es podrien resumir en dues: el blindatge dels interessos dels estats per sobre de les necessitats de la ciutadania, i la falta d’empatia per part d’una burocràcia cada cop més deshumanitzada. Tanmateix, com escriu la periodista alemanya Krystyna Schreiber en un dels articles que llegireu en aquestes pàgines, cal distingir entre ser eurocrític i ser euroescèptic. Jo hi afegiria: especialment com a catalans. Perquè encara que ens sembli que estan fent poc per nosaltres, sempre és millor que hi hagi la UE que no pas que no hi sigui.
