Comentari del dia

Un balanç agredolç

  • VÍDEO: Comentari del dia 2 de juliol de 2018. Pere Bosch i Cuenca

Ahir es van clau­su­rar els Jocs del Medi­ter­rani que, durant 10 dies, s’han cele­brat a Tar­ra­gona. I ha arri­bat l’hora de fer un pri­mer balanç, mal­grat la manca de dades i de pers­pec­tiva. A nivell espor­tiu, cal tenir en compte els con­di­ci­o­nants que acos­tu­men a anar asso­ci­ats a aquest tipus de com­pe­ti­ci­ons, amb algu­nes moda­li­tats espor­ti­ves i països que no pre­sen­ten els seus millors com­pe­ti­dors. En tot cas, la valo­ració que fan els espor­tis­tes i les dele­ga­ci­ons és bona; i fins i tot algu­nes moda­li­tats espor­ti­ves han tin­gut un nivell accep­ta­ble, com ara la natació, l’hal­te­rofília, el judo, el piragüisme o l’atle­tisme.

Una altra cosa és el balanç per a la ciu­tat. En aquest sen­tit, és cert que Tar­ra­gona ha acon­se­guit millo­rar osten­si­ble­ment els seus equi­pa­ments espor­tius. Però la imatge de la ciu­tat no n’ha sor­tit ben parada. Els des­propòsits, de fet, van començar alguns mesos enrere, quan es va deci­dir ajor­nar els Jocs; un extrem al qual no s’havia arri­bat mai en un esde­ve­ni­ment d’aquesta enver­ga­dura. Una vegada ini­ci­ats els Jocs, els pro­ble­mes s’han acu­mu­lat. El pri­mer ha estat l’absència de públic, que ha estat una cons­tant des de la cerimònia inau­gu­ral fins a la de clau­sura. No s’han donat a conèixer dades ofi­ci­als d’assistència, però les gra­de­ries de l’estadi olímpic o el Palau d’Esports bui­des dei­xen entre­veure un escàs interès de la soci­e­tat tar­ra­go­nina per la com­pe­tició espor­tiva; i, al mateix temps, posen en qüestió l’impacte econòmic que hagi pogut tenir l’esde­ve­ni­ment. Les erra­des orga­nit­za­ti­ves, amb him­nes que no sona­ven, àrbi­tres que no cobra­ven o espor­tis­tes que lliu­ra­ven meda­lles davant l’absència de les auto­ri­tats, tam­poc han aju­dat a millo­rar la imatge. Com tam­poc ho ha fet un cri­teri poc rao­na­ble a l’hora de mos­trar el país i el ter­ri­tori, amb un ús poruc de la llen­gua cata­lana i les tra­di­ci­ons del país; i una mili­ta­rit­zació exces­siva de l’esde­ve­ni­ment. Aques­tes dar­rers dies, hem vist exhi­bi­ci­ons aèries de la Patru­lla Águila, para­cai­gu­dis­tes amb la ban­dera espa­nyola o l’arri­bada del por­ta­a­vi­ons Juan Car­los I, el vai­xell insígnia de l’Armada espa­nyola.

El balanç, doncs, és agre­dolç. Posi­tiu en el ter­reny espor­tiu i nega­tiu en allò que fa referència a la imatge de la ciu­tat. L’expli­cació d’aquest fet és múlti­ple. Podem citar, per exem­ple, la des­lle­ial­tat d’alguna admi­nis­tració, començant pel govern de l’Estat, que ha estat l’admi­nis­tració que menys recur­sos ha apor­tat però que ha vol­gut con­di­ci­o­nat la imatge que es pro­jec­tava. També cal reconèixer els errors polítics i la pre­ci­pi­tació; o la manca d’una idea clara de la ciu­tat que calia pro­jec­tar, ben para­digmàtica d’una ciu­tat gover­nada pel PSC i el PP. En tot cas, esta­ria bé que l’Ajun­ta­ment no es refugiés en la opa­ci­tat i el tri­om­fa­lisme i fos capaç de fer un balanç pon­de­rat, ava­lu­ant les llums i les ombres dels Jocs. Els tar­ra­go­nins i les tar­ra­go­ni­nes prou que s’ho merei­xen.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.