Encara no són a casa
Després d’un autèntic calvari, finalment els presos polítics ja es troben a les presons catalanes de Lledoners, a la comarca del Bages, i de Puig de les Basses, al terme municipal de Figueres. En aquests moments, val la pena recordar-ho, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart ja acumulen 260 dies privats de llibertat; Oriol Junqueras i Joaquim Forn, 243; Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa, 134; i la presidenta Carme Forcadell, 103. Haurien de ser al Govern, perquè la seva privació de llibertat és totalment injusta i, a més a més, perquè la ciutadania els va ratificar el seu suport el 21 de desembre. Però, en canvi, segueixen en presó preventiva sense cap motiu raonable.
El trasllat cal remarcar-ho, s’emmarca en el “compliment estricte de la legislació”. Ja hem comentat en diverses ocasions que l’article 31 del reglament penitenciari estableix que la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries, que depèn del Ministeri de l’Interior, té “competència exclusiva per a decidir, amb caràcter ordinari o extraordinari, la classificació i el destí dels reclusos en els diferents establiments penitenciaris”. I, a més a més, que la Instrucció 11/2011 de la mateixa Secretaria estableix com a norma general, el “criteri de proximitat amb el domicili de l’intern” a l’hora de decidir en qui centre han de romandre els reclusos. Es tracta, doncs, d’un dret i no de cap concessió política. Malgrat tot, Ciutadans i el PP, que s’omplen la boca constantment del compliment de la legalitat, han aprofitat l’avinentesa per carregar de valent contra el govern del PSOE, a qui han acusat de “tenir hipoteques amb els que volen trencar Espanya” o de “cedir al xantatge dels independentistes”. Un autèntic despropòsit. La premsa espanyola també ha utilitzat el mateix llenguatge i, en algun cas, ha desfermat la seva ràbia contra el suposat tracte de favor que rebran a partir d’avui. El diari El Mundo ho expressava molt clarament ahir quan afirmava que “Sánchez cedeix al separatisme el control dels presos del procés”; talment com si això signifiqués el seu alliberament immediat o algun benefici automàtic. De fet, si volen conèixer el que és un tracte de favor ho tenen molt fàcil. Només cal que visitin Iñaki Urdangarin a la presó de Brieva per a comprovar-ho personalment.
En tot cas, els presos polítics ja són al nostre país. I això, de ben segur alleugerà la seva situació i la de les seves famílies. Però no ho oblidem. L’objectiu és que tornin a les seves cases, amb la seves famílies; i, per tant, que tant ells com les persones exiliades puguin recuperar, de forma immediata, una llibertat que no havien d’haver perdut mai. Cal, doncs, que la societat catalana segueixi pressionant perquè aquells que va permetre el seu vot l’1 d’octubre recuperin de forma immediata de llibertat.
