Eva Serra, la memòria republicana
Aquesta setmana ens ha deixat una de les grans, de les que sempre hi han estat, l’Eva Serra. Ella va decidir canviar la història a través de la militància, sense repòs ni miquetes, per la causa dels drets i les llibertats de classe, gènere i nacionals. Som on som perquè gent com ella va decidir seguir descabellant els fils roig i lila quan més a les palpentes anàvem. Llum en temps obscurs i lucidesa en els que no ho semblaven, però també ho eren. Va saber resistir tres empresonaments, tortures i exili. I, sense saber-ho, ens va ensenyar a fer-ho a nosaltres també. Molts no la coneixereu, potser, però quan els lleons, i no els caçadors, escriguin la història, de ben segur que hi tindrà un raconet. O quan l’escriguem nosaltres, les dones, les eternament invisibilitzades i silenciades.
L’Eva és un dels fonaments de l’esquerra independentista. Onejant l’estelada roja des del marc geogràfic d’uns Països Catalans lliures i socialistes, ja des del franquisme, ens va fixar les coordenades a seguir. Li devem la paraula terra, lliure sempre, que tantes vegades hem reivindicat i defensat, la recuperació d’espais de memòria com el Fossar de les Moreres o la fundació dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, pels presos i exiliats. Però sobretot li devem haver connectat les lluites d’ahir amb les d’avui.
Deia l’Eva que sense rebel·lió no hi haurà història, i la identitat catalana és una manifestació continuada de resistència i rebel·lia. Ella, acusada de rebel·lió el 1982 per portar la pancarta d’independència en la manifestació contra la LOAPA. Venim de lluny, i no podem continuar desaprenent d’aquells que ens han precedit. L’Estat guanya si la repressió li funciona. La clau que obre les cel·les del presos es diu república. Tatuem-nos aquesta lliçó magistral. Escoltem més a una generació silenciada i menystinguda, incòmoda políticament, que queda al marge dels pactes de la Transició, perquè elles i ells, resistència en estat pur, van posar els fonaments de la República Catalana. L’Eva ens ha deixat la responsabilitat de continuar lluitant per un demà ple de llibertats. Sense saber-ho, ens ha deixat futur. Sense voler-ho, la república serà també per a tu, Eva. Llarga vida a la teva memòria.
