Herència enverinada

Amb uns resultats que ni les enquestes més optimistes havien previst, Andrés Manuel López Obrador, s’imposava amb un 53% dels vots i aconseguia un resultat històric per a l’esquerra a Mèxic el passat cap de se setmana. Era el tercer intent d’aquest veterà polític, que va ja va ser alcalde de la capital, entre el 2000 i el 2005, i que ara s’ha convertit en el president que ha tingut més suport de la història del país. Una de les raons de la folgada victòria s’explica perquè AMLO (com també es coneix el nou president, per les sigles del seu nom) ha aconseguit durant els darrers anys un discurs de to més conciliador que ha anat eixamplant la base de votants i que ha aconseguit trencar amb el bipartidisme del PAN i el PRI. Amb un discurs més pragmàtic i el que es coneix en màrqueting polític com un catch-all party, un partit que arreplega tot tipus de votants, el mandatari ha arrasat pràcticament en tots els estats del país. I és que López Obrador també ha recollit els sufragis de càstig contra l’encara president Enrique Peña Nieto. Es podria assegurar que a Mèxic hi ha un enuig generalitzat per l’augment de la violència (l’any 2017 va ser el més sagnant de les darreres últimes dècades, amb 29.000 morts) i per la corrupció que podreix gairebé tots els estaments del país. López Obrador significa un canvi de tendència per a Mèxic, però té al davant una enorme batalla per lliurar: l’ONU ja ha alertat de les altes xifres de casos de desaparicions, que han colpit el país, com la desaparició forçada de 43 joves d’Iguala el setembre del 2014. López Obrador té al davant un mandat complicat. Els mexicans han posat totes les esperances en un polític amb una dilatada trajectòria, però la realitat és que aturar la violència incrustada a la societat (amb grans dosis d’inseguretat) en moltes zones del país no serà una tasca fàcil.