I així ens va

Rajoy no ha votat en les primàries del seu propi partit. Diu que no seria just per part seva privilegiar un precandidat per damunt dels altres, ja que “tots han estat lleials col·laboradors” durant la seva etapa al capdavant del partit i del govern.

 Sí, sé que és molt probable que a vostè el que passi al Partit Popular tant li faci. I és possible que aquest sentiment sigui bastant majoritari. Però el que crida l’atenció, almenys a qui escriu aquest article, és la percepció de la participació i la democràcia que té aquesta gent. Perquè votar es converteix en un acte de “lleialtats i deslleialtats”, en un “amb mi o contra mi”.

 En lloc d’entendre que els processos participatius són positius, que enriqueixen una organització, un col·lectiu i, en definitiva, que engreixen l’exercici democràtic, per al Partit Popular (i per a gairebé totes les formacions) suposen una cosa molt diferent: el tret de sortida per iniciar una batalla campal entre companys.

No es parla de projecte, no es parla d’idees. Es creen bàndols, es multipliquen les enemistats i els lleials aplaudeixen fins a fer sagnar les seves mans i s’afanyen a sortir en totes les fotos possibles perquè després se’ls tingui en compte en el moment de repartir el pastís.

I és que queda clar que si no fos per imperatiu legal, aquí no hi hauria primàries. Hi hauria només primaris. I lluny d’haver entès i aprofitat l’oportunitat per regenerar-se, per treure el cap per veure de què va això de la democràcia, l’estan trepitjant i se n’estan rient. Tant en el si dels partits com en qualsevol lloc que ocupen a les institucions i als organismes públics.

 Quaranta anys sense haver estudiat a les escoles ni un mínim de civisme. I així ens va.