El dietari del president Torra
En la història recent de Catalunya hem tingut dos models de president de la Generalitat, tots dos del PSC: d’una banda, Pasqual Maragall, home d’idees i iniciatives sorprenents, genialoide i fulgurant; de l’altra José Montilla, que va progressar dins l’aparat del partit a còpia de cenyir-se al guió, dient i fent sempre el que era previsible. El que tenen en comú Carles Puigdemont i Quim Torra és que gran part de la seva biografia s’ha mantingut al marge de la política, el primer en el camp de la comunicació i el segon en el sector comercial, editorial i de la gestió cultural. De principis del 2006 a mitjans del 2007, Quim Torra va treballar a Suïssa per a una companyia d’assegurances. Durant aquell temps va escriure un dietari que ha aparegut fa escassament un mes. No és un d’aquells llibres que escriu un gabinet per a major glòria del càrrec polític. De fet, l’editorial va programar el llibre, titulat El quadern suís, sense saber que quan aparegués, l’autor rebria el tractament de Molt Honorable.
Fins ara coneixíem llibres de Quim Torra com els que va dedicar al periodisme d’entreguerres, a la censura franquista i a Muriel Casals. El quadern suís, però, és molt més personal. Com a ciutadà, m’agradaria poder llegir dietaris de les persones que es troben al capdavant d’un país, ja que em fa l’efecte que és una bona manera de conèixer-los (llàstima que en el cas de la majoria ens hem de limitar a les piulades, sovint obra del community manager del torn).
Per sobre de tot, el que destaca en el llibre és la curiositat. L’autor escriu sobre les ciutats que visita, sobre la història de Suïssa, sobre les personalitats que hi van tenir a veure, des de Calví, Einstein, Robert Walser i Borges fins a Rodoreda, Gaziel i Pla, incloent-hi personatges de ficció com Astèrix, Frankenstein, Heidi i els Robinsons Suïssos. Alguns passatges podrien formar part d’una guia de Suïssa, ja que l’autor s’esplaia sobre el formatge, la xocolata, els Alps, la Creu Roja, les pastilles Ricola i la lletra Helvetica, sense oblidar, és clar, la banca.
En un altre nivell, El quadern suís ofereix una mirada crítica als costums empresarials, als executius de pacotilla i als abusos del PowerPoint en les reunions d’alt nivell. Torra mira d’aprofitar el temps: “Dos dies de treball a Budapest. No sé pas si hi outsorcirem res, però el Danubi és un riu bellíssim.” Destaca el sentit de l’humor, com quan exposa les seves dificultats amb la llengua anglesa: “Avui els he deixat anar tan tranquil·lament un «don’t fot me» que m’ha fet guanyar un gran prestigi.” M’ha interessat la vinculació que Torra estableix entre la literatura catalana i la cultura d’empresa: “Cap executiu català no hauria d’enfrontar-se a una fusió sense haver llegit Vida privada.” En l’epíleg, escrit quan ja era president, hi llegim: “Sabem que de l’Estat espanyol ho podem esperar tot i que d’Europa no en podem esperar gaire.”
