El Brexit més dur

Fa poc més de dos anys, el Regne Unit decidia en un referèndum abandonar la Unió Europea. Des de llavors, les negociacions entre Brussel·les i Londres han estat dures i complicades. No és tan fàcil desfer quaranta anys d’història, de tractats, de relacions, i arribar a un acord en què les dues parts se sentin satisfetes. El Brexit és una de les crisis més dures que viu la Unió Europea en temps de pau, i els dos protagonistes no volen cedir ni un mil·límetre davant de l’adversari, no sigui cas que s’interpreti com un signe de feblesa. Les dimissions dels ministres britànics, David Davis, encarregat de portar les negociacions del Brexit i del ministre d’Exteriors i exalcalde de Londres, Boris Johnson, escenifica la crisi que viu el govern de Theresa May davant d’aquest desafiament. La primera ministra, més habituada a visitar i a moure’s entre l’establishment de Brussel·les, aposta per un Brexit més suau (segurament coneixedora de les pèrdues que pot provocar per al Regne Unit el trencament de relacions), que sigui una sortida pausada i que no acabi de tallar el cordó umbilical que uneix Europa i el Regne Unit. Aquesta posició, que de vegades pot semblar dubitativa, xoca amb l’ala més euroescèptica del partit. El flamant nou responsable del Brexit, Dominic Raab, també és un euroescèptic convençut. May té un futur complicat entre els enemics del seu propi partit i la sortida efectiva de la Unió Europea. Els laboristes també han aprofitat aquest escenari per qüestionar el lideratge de May i només faltaven els darrers estirabots del president dels Estats Units, Donald Trump. La marxa del Regne Unit marcarà un abans i un després de la història de la Unió Europea, però el que semblava que seria un procés que animaria altres països a seguir el mateix camí (l’antieuropeisme creix en diversos estats d’Europa) a la pràctica ha significat que tots aquests processos hagin quedat aturats. El fet de quedar-se fora de l’espai comercial o d’haver de tornar a aixecar fronteres i ensenyar el passaport per anar a treballar ja havia quedat oblidat per a molts ciutadans que creuen que és evident que s’han de canviar alguns engranatges, però que també pensen que la sortida del seu país de la Unió Europea no solucionaria els seus problemes.