Una reunió sense grans titulars
La reunió d’ahir entre els presidents Quim Torra i Pedro Sánchez no ha generat grans titulars, més enllà de la ficció d’alguns mitjans de comunicació, entossudits a presentar Torra com una figura inflexible pel simple fet de reclamar una cosa tan lògica com que sigui el poble de Catalunya qui tingui la darrera paraula. La simple represa del diàleg i el reconeixement del conflicte és un fet que cal valorar de manera positiva, sobretot si ho comparem amb la situació de fa algunes setmanes; però sense deixar de puntualitzar que tan sols ens situem en la casella de sortida, en un punt necessari de reconeixement entre les dues parts, però sense cap acord remarcable.
Resulta significatiu no només el contingut de la trobada, sinó les valoracions distants de les dues parts. En la seva compareixença, la vicepresidenta Carmen Calvo es mostrava preocupada per evitar traslladar la imatge d’un govern que cedia als independentistes; o, fins i tot, que hi negociava de tu a tu. I no parlem només del dret a l’autodeterminació que, segons el govern espanyol, “no existeix com a tal”. De fet, la mateixa vicepresidenta es va encarregar d’aigualir cadascuna de les propostes. Per exemple, va batejar les comissions bilaterals, que ja existien des dels anys del “peix al cove”, com a “comissions bilaterals autonòmiques”. I, quan es va referir a la recuperació de les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional, es va afanyar a puntualitzar que ho feia perquè el PSOE en compartia el contingut, com si el problema hagués estat aquest i no pas el retrocés autonòmic que representen. Tot i això, la ministra les va qualificar de “formidable base per posar fi a set anys de desacord”. Les valoracions, doncs, expressen clarament els temors i els condicionants del govern del PSOE, no només per allò que negocia realment, sinó per la imatge que es trasllada.
Així, la trobada va permetre reprendre el diàleg i reconèixer l’existència del conflicte. Però, a l’hora d’afrontar les solucions o els temes de debat, ni tan sols hi ha consens sobre com interpretar-los. L’acord no serà gens senzill, sobretot si tenim en compte que Pedro Sánchez no és només presoner de les seves limitacions, sinó també de les que l’encerclen des del propi partit fins a bona part de l’arc parlamentari espanyol. Estarem atents.
