Una reunió sense grans titulars

La reunió d’ahir entre els pre­si­dents Quim Torra i Pedro Sánchez no ha gene­rat grans titu­lars, més enllà de la ficció d’alguns mit­jans de comu­ni­cació, entos­su­dits a pre­sen­tar Torra com una figura infle­xi­ble pel sim­ple fet de recla­mar una cosa tan lògica com que sigui el poble de Cata­lu­nya qui tin­gui la dar­rera paraula. La sim­ple represa del diàleg i el reco­nei­xe­ment del con­flicte és un fet que cal valo­rar de manera posi­tiva, sobre­tot si ho com­pa­rem amb la situ­ació de fa algu­nes set­ma­nes; però sense dei­xar de pun­tu­a­lit­zar que tan sols ens situem en la case­lla de sor­tida, en un punt neces­sari de reco­nei­xe­ment entre les dues parts, però sense cap acord remar­ca­ble.

Resulta sig­ni­fi­ca­tiu no només el con­tin­gut de la tro­bada, sinó les valo­ra­ci­ons dis­tants de les dues parts. En la seva com­pa­rei­xença, la vice­pre­si­denta Car­men Calvo es mos­trava pre­o­cu­pada per evi­tar tras­lla­dar la imatge d’un govern que cedia als inde­pen­den­tis­tes; o, fins i tot, que hi nego­ci­ava de tu a tu. I no par­lem només del dret a l’auto­de­ter­mi­nació que, segons el govern espa­nyol, “no exis­teix com a tal”. De fet, la mateixa vice­pre­si­denta es va encar­re­gar d’aigua­lir cadas­cuna de les pro­pos­tes. Per exem­ple, va bate­jar les comis­si­ons bila­te­rals, que ja exis­tien des dels anys del “peix al cove”, com a “comis­si­ons bila­te­rals autonòmiques”. I, quan es va refe­rir a la recu­pe­ració de les lleis sus­pe­ses pel Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, es va afa­nyar a pun­tu­a­lit­zar que ho feia perquè el PSOE en com­par­tia el con­tin­gut, com si el pro­blema hagués estat aquest i no pas el retrocés autonòmic que repre­sen­ten. Tot i això, la minis­tra les va qua­li­fi­car de “for­mi­da­ble base per posar fi a set anys de des­a­cord”. Les valo­ra­ci­ons, doncs, expres­sen clara­ment els temors i els con­di­ci­o­nants del govern del PSOE, no només per allò que nego­cia real­ment, sinó per la imatge que es tras­llada.

Així, la tro­bada va per­me­tre repren­dre el diàleg i reconèixer l’existència del con­flicte. Però, a l’hora d’afron­tar les solu­ci­ons o els temes de debat, ni tan sols hi ha con­sens sobre com inter­pre­tar-los. L’acord no serà gens sen­zill, sobre­tot si tenim en compte que Pedro Sánchez no és només pre­so­ner de les seves limi­ta­ci­ons, sinó també de les que l’encer­clen des del propi par­tit fins a bona part de l’arc par­la­men­tari espa­nyol. Esta­rem atents.