La derrota del GAL judicial
La resolució alemanya sobre el president Puigdemont ha deixat tocada la versió judicial del GAL. L’aparell que aplica justícia arbitrària i venjativa ha quedat retratat i aquest cop no cal ni discutir qui és el senyor X perquè tothom el va veure donar les ordres per televisió.
En aquest vodevil en què van entrant i sortint personatges togats, advocats i polítics per les portes laterals, ara des d’Alemanya, ara des de Bèlgica, ara des d’Escòcia, l’escenari que s’obre a partir d’ara seria risible si no fos que estem parlant del drama esgarrifós que és l’empresonament preventiu i l’exili de persones innocents. A l’hora que esteu llegint aquest article ja haurien de ser tots a casa amb les famílies. Qualsevol altra alternativa no fa altra cosa que allargar la ignomínia.
No serà fàcil, tanmateix. Perquè l’embolic és tan monumental que descabdellar la troca per desfer els nusos processals comportaria una feinada encara que el seny s’acabés imposant al gabinet del senyor Pedro Sánchez i algú es dediqués a donar les instruccions pertinents. Per què cal jutjar els presos i exiliats polítics? Per una rebel·lió que el president espanyol actual, demanant la reforma del codi penal per ajustar-lo als fets, va admetre que no existia? O per la malversació que el president espanyol anterior va dir que no havia existit mai perquè Montoro ho vetllava? Pedro Sánchez ho té complicat per sortir d’aquest clavegueram laberíntic que comença en el procés català i continua cap a la Meca de la corrupció troncal espanyola que és la monarquia dels Borbons. Com cantava el gran Alexis Korner, Corrina, Corrina, where you been so long.
