Vides paral·leles, esperits desorientats
La nostra realitat s’ha subdividit en plànols que de vegades no semblen ni paral·lels. Un és el judicial, que se subdivideix en quatre: el sumari del jutge Llarena, la situació específica dels presos polítics, la dels exiliats i el curs de la justícia belga, escocesa i alemanya. Un altre és l’institucional: una Generalitat en funcionament en un marc autonòmic que prova de ser digne del llegat de l’anterior legislatura. Un tercer, el de les formacions sobiranistes, on cadascú vol fer república a la seva manera. Sense prejutjar les raons de cadascú –que les deuen tenir–, no seria hora que tots s’aturessin a pensar en el plànol darrer, el dels ciutadans que els han empès fins aquí, i aprofitar-los una mica més en comptes d’entretenir-los amb un bucle de manifestacions i concentracions?
