La gent no s’ho mereix

Avui, el Par­la­ment de Cata­lu­nya s’ha tor­nat a con­ver­tir en l’esce­nari de l’enfron­ta­ment entre el bloc inde­pen­den­tista. La volun­tat de Junts per Cata­lu­nya de dei­xar Car­les Puig­de­mont al marge de la sus­pensió tem­po­ral dels dipu­tats que exi­geix el jutge Pablo Lla­rena ha con­duit al moment de major tensió entre els dos grups des de fa mesos. Els retrets i les acu­sa­ci­ons han cres­cut d’inten­si­tat durant tot el matí; i, allò que resulta més pre­o­cu­pant, s’han aire­jat públi­ca­ment a través del faris­tol de la sala de premsa. Des de JxCat s’ha acu­sat els repu­bli­cans de voler apar­tar Puig­de­mont “obses­si­va­ment”, men­tre que ERC ha acu­sat JxCat de men­tir. Més enllà de les raons dels uns i els altres, es tracta d’un espec­ta­cle evi­ta­ble, sobre­tot per part de dos par­tits que con­vi­uen diària­ment en el govern de la Gene­ra­li­tat i que tenen el com­promís de con­duir el país cap a la República. La premsa i els par­tits uni­o­nis­tes hi han sucat pa; i, allò que resulta més pre­o­cu­pant, la ciu­ta­da­nia ha con­tem­plat asto­rada un con­flicte que ens allu­nya de la uni­tat, pre­ci­sa­ment a poques hores que es donés a conèixer la pla­ta­forma impul­sada per Puig­de­mont, Torra, Sánchez i altres líders de l’inde­pen­den­tisme.

Les diferències fa mesos que són evi­dents. Avui, com el 30 de gener, JxCat i ERC han entrat nova­ment en una espi­ral de retrets. Ales­ho­res va ser per la renúncia a inves­tir Car­les Puig­de­mont. Aquest cop ha estat per la falta d’acord per a apli­car-li la sus­pensió de drets i deu­res com a dipu­tat que havia orde­nat el jutge del Tri­bu­nal Suprem. Sigui pel motiu que sigui, cal que els par­tits inde­pen­den­tis­tes s’asse­guin d’una vegada per totes a con­sen­suar una diagnosi sobre la situ­ació del país després de l’1 d’octu­bre i l’esce­nari obert arran del canvi de govern a Espa­nya; i, per damunt de tot, a acor­dar un full de ruta com­par­tit, una estratègia con­junta. Les diferències es poden enten­dre en el marc de la diver­si­tat de l’inde­pen­den­tisme; però allò que resulta menys com­pren­si­ble és la inca­pa­ci­tat per arri­bar a acords i per no saber ges­ti­o­nar els des­a­cords amb dis­creció, sense con­tri­buir a fer créixer el desànim. La gent no s’ho mereix.