La gent no s’ho mereix
Avui, el Parlament de Catalunya s’ha tornat a convertir en l’escenari de l’enfrontament entre el bloc independentista. La voluntat de Junts per Catalunya de deixar Carles Puigdemont al marge de la suspensió temporal dels diputats que exigeix el jutge Pablo Llarena ha conduit al moment de major tensió entre els dos grups des de fa mesos. Els retrets i les acusacions han crescut d’intensitat durant tot el matí; i, allò que resulta més preocupant, s’han airejat públicament a través del faristol de la sala de premsa. Des de JxCat s’ha acusat els republicans de voler apartar Puigdemont “obsessivament”, mentre que ERC ha acusat JxCat de mentir. Més enllà de les raons dels uns i els altres, es tracta d’un espectacle evitable, sobretot per part de dos partits que conviuen diàriament en el govern de la Generalitat i que tenen el compromís de conduir el país cap a la República. La premsa i els partits unionistes hi han sucat pa; i, allò que resulta més preocupant, la ciutadania ha contemplat astorada un conflicte que ens allunya de la unitat, precisament a poques hores que es donés a conèixer la plataforma impulsada per Puigdemont, Torra, Sánchez i altres líders de l’independentisme.
Les diferències fa mesos que són evidents. Avui, com el 30 de gener, JxCat i ERC han entrat novament en una espiral de retrets. Aleshores va ser per la renúncia a investir Carles Puigdemont. Aquest cop ha estat per la falta d’acord per a aplicar-li la suspensió de drets i deures com a diputat que havia ordenat el jutge del Tribunal Suprem. Sigui pel motiu que sigui, cal que els partits independentistes s’asseguin d’una vegada per totes a consensuar una diagnosi sobre la situació del país després de l’1 d’octubre i l’escenari obert arran del canvi de govern a Espanya; i, per damunt de tot, a acordar un full de ruta compartit, una estratègia conjunta. Les diferències es poden entendre en el marc de la diversitat de l’independentisme; però allò que resulta menys comprensible és la incapacitat per arribar a acords i per no saber gestionar els desacords amb discreció, sense contribuir a fer créixer el desànim. La gent no s’ho mereix.
