Ai, P.L.!
Jo que tenia el meu article preparat parlant sobre la mesa del Parlament, explicant que era bo que hagués quedat tot en suspens per poder reflexionar durant aquests mesos d’estiu... Jo que estava expectant perquè ens donessis alguna sorpresa al setembre, perquè enviessis els independentistes a Luxemburg i que allà continués aquest sainet, aquesta vegada per a tot el públic europeu... Jo que m’esperava que desféssiu el merder que havíeu creat tu i els teus col·legues amb una mica més d’enrevessament, amb una mica més de literatura... Jo que ja m’havia aficionat als teus best-sellers de ciència-ficció... Ara no se t’acut res més que posar fi a la història i deixar-me així...
Com ets, Pablo, com ets! Ja m’havia subscrit a les teves interlocutòries; havia contractat un servei a domicili de crispetes. I ara resulta que talles en sec. Ni presentes recurs a Estrasburg, ni esperes el recurs de Puigdemont. Però home, després de desplegar tanta creativitat, de ser el Ferran Adrià de la justícia, amb les teves obres incomprensibles i les teves deconstruccions del dret, ens tanques el bar just quan estàvem a punt de demanar les copes.
M’imagino que deu ser difícil haver de desfer aquest embolic ara que el teu col·lega Mariano ha desaparegut del mapa i se n’ha anat a registrar propietats. Deu ser complicat passar de ser el més atrevit de la quadrilla a veure’s sol i haver de donar explicacions de les teves passades de rosca. Ai, Pablo, tant per a això! Tota una carrera tan prestigiosa i reconeguda per acabar donant la imatge que el títol s’aconsegueix en una tómbola o en una universitat amb nom de Borbó. Sol passar a “los muy españoles y mucho españoles”: que quan surten del seu xiringuito es troben que a fora les seves pel·lícules no venen. El més trist és que a Espanya encara sí, i així ens va. Que no hi va haver rebel·lió, ni sedició, ni res semblant. Que ja t’ho dèiem molts, tot i que vau preferir silenciar-nos.
Aquesta manera vostra d’estimar Espanya la deixarà molt malparada. Com succeeix amb gairebé tot el que voleu mantenir perquè sí: la unitat, la monarquia i la vostra veritat. Ai, Pablo! Quina manera d’ensenyar al món el que hem d’aguantar a Espanya. Gràcies, no ho hauries pogut fer millor. (Ja ho saps, “cuanto peor, mejor”, que deia el teu col·lega Mariano.)
