Qui vigila el vigilant?
El 3 de maig d’enguany, el fill del comissionista que va ser coronat per la gorra de plat d’un dictador que, amb el vistiplau de tota la classe política, s’ha anat podrint tranquil·lament al Valle de la vergonya, va presentar el Diccionario Biográfico Electrónico al palau d’El Pardo, la residència oficial d’aquell que a fe de món ho va deixar tot lligat i ben lligat. Durant la presentació, va llegir (ja se sap que aquesta família desestructurada no té opinió pròpia i llegeix qualsevol carallotada que li posin al davant): “Aquest diccionari és un mirall fidel del nostre ADN històric de nació diversa.” La frase, que cal reconèixer que és força imaginativa, em va despertar la curiositat malsana i vaig córrer a capbussar-me en l’univers d’internet. El club de fans de tot allò que fa tuf de feixista deu haver arrufat el nas amb la definició de “dictador” del seu venerat Franco, tot i que el diccionari ho compensa endolcint fins a un extrem indecent les figures dels colpistes Alfonso Armada, Millán Astray –l’autor del “mori la intel·ligència”– i Queipo de Llano, que cal recordar que està enterrat a Sevilla, a la basílica de la Macarena, amb la benedicció dels que des de sempre han governat Andalusia. Una prova més, si és que encara cal, que vivim en una democràcia de baixa intensitat. En una recent entrevista, el sociòleg portuguès Boaventura de Sousa Santos definia així la realitat actual: “Estem vivint en una societat políticament democràtica, però socialment feixista.” Es pot dir més alt però no més clar, i la seva definició ens permet entendre molts perquès. Només així podrem arribar a entendre per què la policia espanyola encarregada de vetllar per la nostra seguretat i de protegir-nos dels malfactors, ens va atonyinar salvatgement i després un jutge espanyol va arxivar desenes de denúncies de ferits. Només així podrem arribar a entendre per què un comandament policial de la brigada provincial d’informació espanyola va agredir el fotoperiodista Jordi Borràs. Per això la pregunta que encapçala aquest article té una resposta ben senzilla: el sistema. I nosaltres, amic Borràs, només som, com va dir aquell que tot ho va lligar, una colla de desafectes al règim establert.
