Qui vigila el vigilant?

El 3 de maig d’enguany, el fill del comis­si­o­nista que va ser coro­nat per la gorra de plat d’un dic­ta­dor que, amb el vis­ti­plau de tota la classe política, s’ha anat podrint tran­quil·lament al Valle de la ver­go­nya, va pre­sen­tar el Dic­ci­o­na­rio Biográfico Electrónico al palau d’El Pardo, la residència ofi­cial d’aquell que a fe de món ho va dei­xar tot lli­gat i ben lli­gat. Durant la pre­sen­tació, va lle­gir (ja se sap que aquesta família deses­truc­tu­rada no té opinió pròpia i lle­geix qual­se­vol cara­llo­tada que li posin al davant): “Aquest dic­ci­o­nari és un mirall fidel del nos­tre ADN històric de nació diversa.” La frase, que cal reconèixer que és força ima­gi­na­tiva, em va des­per­tar la curi­o­si­tat mal­sana i vaig córrer a cap­bus­sar-me en l’uni­vers d’inter­net. El club de fans de tot allò que fa tuf de fei­xista deu haver arru­fat el nas amb la defi­nició de “dic­ta­dor” del seu vene­rat Franco, tot i que el dic­ci­o­nari ho com­pensa endol­cint fins a un extrem inde­cent les figu­res dels col­pis­tes Alfonso Armada, Millán Astray –l’autor del “mori la intel·ligència”– i Queipo de Llano, que cal recor­dar que està enter­rat a Sevi­lla, a la basílica de la Maca­rena, amb la bene­dicció dels que des de sem­pre han gover­nat Anda­lu­sia. Una prova més, si és que encara cal, que vivim en una democràcia de baixa inten­si­tat. En una recent entre­vista, el sociòleg por­tuguès Boa­ven­tura de Sousa San­tos defi­nia així la rea­li­tat actual: “Estem vivint en una soci­e­tat política­ment democràtica, però soci­al­ment fei­xista.” Es pot dir més alt però no més clar, i la seva defi­nició ens per­met enten­dre molts perquès. Només així podrem arri­bar a enten­dre per què la poli­cia espa­nyola encar­re­gada de vet­llar per la nos­tra segu­re­tat i de pro­te­gir-nos dels mal­fac­tors, ens va ato­nyi­nar sal­vat­ge­ment i després un jutge espa­nyol va arxi­var dese­nes de denúncies de ferits. Només així podrem arri­bar a enten­dre per què un coman­da­ment poli­cial de la bri­gada pro­vin­cial d’infor­mació espa­nyola va agre­dir el foto­pe­ri­o­dista Jordi Borràs. Per això la pre­gunta que encapçala aquest arti­cle té una res­posta ben sen­zi­lla: el sis­tema. I nosal­tres, amic Borràs, només som, com va dir aquell que tot ho va lli­gar, una colla de des­a­fec­tes al règim esta­blert.