Opinió

Respecte i llibertat

“El nen, per ser educat, necessita el camí lliure”, va deixar escrit Benaiges

El Museu Marítim de Bar­ce­lona ha resolt de manera poètica la pro­mesa que el mes­tre Antoni Benai­ges va fer als seus alum­nes i que els falan­gis­tes no li van per­me­tre dur a terme perquè el van assas­si­nar a finals de juliol del 36. Ara, vui­tanta-dos anys després, una expo­sició al museu del mar recrea la classe de Benai­ges. L’edu­cació era un dels pilars de la Segona República, perquè volia for­mar ciu­ta­dans lliu­res, i per això els mes­tres com Benai­ges eren peces pro­vi­den­ci­als. Després dels furi­bunds atacs que el govern del Par­tit Popu­lar ha fet durant aquest curs a l’escola cata­lana, de la repressió i les acu­sa­ci­ons d’adoc­tri­na­ment con­tra alguns docents i cen­tres, els volia recor­dar la figura d’aquest mes­tre repu­blicà, Antoni Benai­ges, cone­gut com el mes­tre que va pro­me­tre el mar.

Nas­cut a Mont-roig del Camp el 1903, Benai­ges va ser des­ti­nat, el 1934, al poble bur­galès de Bañuelos de Bureba, on va arri­bar dis­po­sat a apli­car a la seva petita escola rural la tècnica Frei­net, una inno­va­dora meto­do­lo­gia pedagògica basada en la par­ti­ci­pació dels alum­nes i en l’ús de la impremta. Més que un ofici, l’ense­nya­ment era la vida d’Antoni Benai­ges. Entu­si­asme, passió i dedi­cació per ense­nyar una nova manera de veure i viure la vida, però des de la pers­pec­tiva infan­til. Davant de l’afany de la memo­rit­zació, aque­lles tècni­ques revo­lu­cionàries esti­mu­la­ven l’apre­nen­tatge, es poten­ci­ava la cre­ació, l’acció i l’expressió lliure per donar el pro­ta­go­nisme als alum­nes. També s’afa­vo­rien les fei­nes en equip i l’apre­nen­tatge coo­pe­ra­tiu dels nens. El pro­fes­sor es con­ver­tia en el seu col·labo­ra­dor. “El nen, per ser edu­cat, neces­sita el camí lliure”, va dei­xar escrit Benai­ges. “Que pen­sin, que sen­tin i que esti­min. Dei­xem-los ser nens. Res­pec­tem-los.” I el ter­cer ingre­di­ent era el mètode, unes tècni­ques avançades a l’època, com la d’uti­lit­zar una impremta esco­lar per publi­car uns qua­derns en què els alum­nes expli­ca­ven la seva vida. Una vida que hau­ria estat molt dife­rent si l’urpada fran­quista no els hagués pres un home que l’única cosa que ense­nyava era res­pecte i lli­ber­tat.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.