No és el nostre rei
No, Felip VI no és el meu rei. Jo no tinc reis. Soc una ciutadana lliure
Així s’ha expressat el president Torra, aquesta setmana. Després de la notícia en què s’assenyalava que Felip de Borbó tenia la intenció de bastir ponts i estava obert al diàleg amb els partits sobiranistes i independentistes, el president de la Generalitat va respondre sense embuts: “Mai no és tard per demanar perdó” i “Felip VI ja no és el rei dels catalans”.
I, com es podia esperar, això ha provocat enrenou. “Qui es pensa Torra que és per parlar en nom de tots els catalans?”, diuen alguns en els mitjans de comunicació. Aquesta pregunta té una resposta senzilla: és el president de Catalunya. I ha estat triat democràticament per a aquesta funció.
Els fets parlen per si mateixos. La majoria de la població catalana ha votat partits sobiranistes i republicans. En la resta de territoris, no se sap, perquè no ens deixen respondre la senzilla pregunta de si considerem que l’Estat espanyol hauria de ser una república o continuar amb una monarquia parlamentària. Encara més: el Centre d’Investigacions Sociològiques fa massa temps que no pregunta sobre la figura del monarca.
Quina és la raó perquè a l’Estat espanyols tinguem partits que diuen que són republicans però que, a l’hora de fer passes en aquest sentit, no les fan? Per què no s’ha plantejat, en quaranta anys de suposada democràcia, una qüestió fonamental: tenir un sistema que respongui a paràmetres democràtics en lloc d’hereditaris? Com és possible que mantinguem, a hores d’ara, un règim que va ser atorgat pel dictador Franco i que es traspassa, de mà en mà, per la via hereditària?
No, Felip VI no és el meu rei. Jo no tinc reis. Soc una ciutadana lliure, que creu en la igualtat, la legalitat i la fraternitat. Que signa i assumeix un contracte social per què renuncia a exercir la justícia per la seva mà i la violència a la seva voluntat i se sotmet al compliment de les seves obligacions: pago els meus impostos, participo en la vida social amb responsabilitat, exerceixo els meus drets i denuncio les ocasions en què, tant en el meu cas com en el d’altres persones, es veuen violentats. Però no entenc com és possible que mantinguem una institució que no respon a criteris democràtics, ni de transparència i que, a més, tot indica que s’ha beneficiat dels seus privilegis per saltar-se la llei que tots hem de complir. Ja va sent hora que molts més expressem obertament el que sentim: el nostre rebuig a la monarquia. Que ja toca.
