Perd glamur el cava català?
Els darrers mesos, a Catalunya hem assistit a dues operacions sonades de compravenda d’empreses que no han passat desapercebudes. Després de mesos de negociacions, Freixenet i Codorníu, que representen més del 50% de la producció del cava, han passat a mans de grups estrangers. En el cas de Freixenet, presidida per Josep Lluís Bonet –empresari que ha destacat per les seves conviccions antiindependentistes tant com a president de Fira Barcelona com de la Cambra de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació d’Espanya–, l’operació ha estat possible després que les famílies Hevia i tres branques de la nissaga Bonet hagin decidit acceptar l’oferta de la companyia alemanya Henkell, plasmada en el control del 50,7% de l’empresa amb seu a Sant Sadurní d’Anoia. Per la seva part, el fons d’inversió nord-americà The Carlyle Group ha aconseguit, de moment, els drets per comprar entre el 55 i el 60% de les accions de Codorníu, que estaven en mans dels 216 accionistes de la família.
Amb aquestes dues operacions d’abast podem concloure que el cava ja no és català o que perd glamur? Podríem raonar molt i fer plantejaments filosoficoempresarials per no arribar a l’arrel de cap conclusió definitiva. El cert és que les vinyes, els cellers, els treballadors i la cultura del cava segueixen aquí, ara igual que l’any passat o en fa 25. Però caldria analitzat per què s’ha arribat a aquesta situació. Si fem un cop d’ull als resultats del sector el 2017, veiem que han estat força bons. L’últim any, s’han produït 252,5 milions d’ampolles, un 3% més que el darrer exercici. La distribució d’ampolles en el al mercat espanyol ha arribat als 90 milions, una xifra que no s’assolia des del 2010. El seu valor econòmic ha estat de 1.149 milions d’euros, un 6,5% superior al de l’any 2016. I tot això, tenint en compte que Catalunya encara representa més del 95,3% de la producció del vi escumós de tot l’Estat, malgrat la proliferació de noves caves, sobretot al País Valencià, Extremadura i Aragó.
Què ha passat, doncs, i més si veiem que les exportacions s’estan recuperant? Es podria parlar de quatre aspectes que han capgirat el sector els darrers temps i sobretot de la pèrdua d’identitat catalana arran de passar la propietat de les dues gran marques a mans foranes. Un primer punt, que més aviat és un error, és haver apostat per eixamplar la producció a partir d’imposar preus baixos, que, en molts casos, no arriben ni als 4 euros l’ampolla. Això connota un producte de poca qualitat. Sort que el darrer exercici el mercat prèmium, el de millor qualitat, va tenir un considerable augment del 10,7%, uns 3,2 milions d’ampolles.
Un altre punt és la consolidació del prosecco en els mercats internacionals. Aquest vi escumós italià està penetrant en els mercats centreeuropeus amb grans campanyes de màrqueting, cosa que el món del cava –amb interessos diferents entre els grans i el petits elaboradors– no acaba de plasmar. Per sort, les exportacions s’estan recuperant. El darrer exercici, es van exportar 162,2 milions d’ampolles. Alemanya, el primer mercat, és el que més va créixer. El problema és el Regne Unit, segon mercat, que va caure un 13,7%. Es diu que el Brexit, que és el culpable de tot, n’és el principal causant. Tot i així, cal tenir present que allà el prosecco triomfa de valent. La competència és ferotge.
El tercer punt és la poca paciència que han tingut els centenars de petits accionistes familiars a l’hora de consensuar l’estratègia per créixer i repartir beneficis. Molts han preferit omplir més la butxaca que mantenir la propietat d’unes marques històriques.
El quart punt és la mala gestió que s’ha fet amb l’evolució del procés. En el cas de Freixenet, amb un president que no ha parat de fer declaracions a favor de la unitat d’Espanya, ha rebut per totes bandes. Aquí, el consumidor ha optat per les caves petites i mitjanes i el de l’Estat espanyol ha fet boicot i ha anat a comprar caves produïts fora de Catalunya. En el cas de Codorníu, ha passat si fa no fa el mateix. Però amb l’agreujant que, el darrer trimestre de l’any passat, l’empresa més antiga de Catalunya va traslladar la seu social a Haro, la Rioja. Fonts del sector van dir que les seves vendes van caure un 20% a Catalunya el darrer Nadal. La companyia ho va desmentir i les va xifrar en una baixada de l’1%. Les inversions de Henkell i Carlyle se suposa que s’han fet perquè han vist una capacitat de millora, de creixement i de beneficis de les dues companyies. Brindem pel cava català!
