La ciutat mare
Ara fa un mes, Israel es va convertir per llei, aprovada de nit al Parlament, en la tan anhelada nació estat jueva. I si els ho recordo avui és perquè fa 627 anys d’un sanguinari 11 d’agost. Una nit en què Girona es va convertir en la ciutat mare d’Israel. Una xardorosa i calorosa nit senyoreja pels carrerons humits del barri. Un grup armat irromp a les cases amb una violència inusual. Trasbalsen els veïns i esquincen el silenci amb un funest: “Baptisme o mort!” Aquest és el crit que ha quedat gravat, d’ençà el 1391, quan van tancar els jueus de Girona a la torre Gironella per obligar-los a convertir-se. Uns crits i uns laments que, quan un s’hi passeja en silenci, s’atura i tanca els ulls, encara ressonen per les parets de pedra del call. De l’hebreu kahal, el de Girona està considerat un dels barris jueus més ben conservats i més atractius d’Europa. Un passeig pels seus carrers, de formes capricioses amb plecs i racons suggeridors, suposa viatjar en la història i tornar a l’esplendor i la misèria d’aquella època. Espais que us donaran la clau per entendre la personalitat dels qui vivien en aquesta part de la ciutat, abans del pogrom. Diuen que les pedres parlen. Doncs les fosques parets del barri vessen història i guarden la memòria d’un poble perseguit. Atresoren la saviesa d’una cultura consolidada que ha nedat a contracorrent, conserven l’empremta d’una religió incompresa i mantenen els secrets d’una gastronomia lligada al calendari de les celebracions i enriquida amb els ingredients incorporats de les cuines dels llocs que els han acollit. Amanyagueu aquests murs, rasposos, que, malgrat la foscor i la humitat, traspuen una llum que a qui es vol perdre pels seus racons li fan més fàcil i assequible la interpretació d’una tradició –la càbala– i d’una llei –la mosaica– que regien els designis d’un poble orgullós i amb amor propi que, malgrat el seu esperit nòmada, va arrelar amb força a la ciutat dels rius. Tant és així que a Israel es considera que Girona és la seva ciutat mare.
