Perill als menjadors
El vicesecretari d’organització del PP, Javier Maroto, va anunciar, fa pocs dies, algunes mesures per intentar frenar l’avenç de l’independentisme a Catalunya. En concret, el dirigent popular va remarcar que considerava necessari “un major i millor seguiment del que es fa a les aules”, així com també “del que expliquen els professors”. L’obsessió dels populars i la seva marca blanca per intervenir a les aules, a les redaccions dels diaris i als platós de televisió, no és nova; encara que pugui resultar sorprenent si tenim en compte que tant els uns com els altres acostumen a ser els grans defensors del lliure mercat (òbviament, només quan afavoreix els seus plantejaments).
El raonament parteix d’una visió del ciutadà com a simple instrument teledirigit, sense capacitat per raonar per si mateix i que només actua segons el so del que li han explicat els professors o diuen els periodistes. Que TV3 tingui només una quota de pantalla del 17,3% o que una part important de la ciutadania hagi estat educada en escoles franquistes és una simple anècdota sense importància, una excepció que no confirma la regla. El problema és la frivolitat amb què anuncien aquest tipus de propostes, molt més pròpies dels règims totalitaris que no pas dels democràtics. Si segueixen a aquest ritme, el següent objectiu seran els menjadors familiars. D’aquí a pocs dies, apareixerà a casa seva un enviat de Pablo Casado o d’Albert Rivera per esbrinar de què parlen i de quina manera ho fan. Afegeixin un plat a taula i fregeixin alguna croqueta de més.
