Amb Franco hem topat
L’Associació Unificada de Militars demana expulsar de la seva màxima distinció qui “exalci” Franco. Aquesta és la resposta que s’ha donat, entre d’altres, a un escrit lamentable que han firmat 181 militars retirats en defensa de Franco.
I és que els franquistes estan molestos, estan cabrejats. Ara que es planteja posar una mica d’ordre respecte a la memòria històrica, els cou. Perquè han viscut molt bé aquests anys: entre aquelles medalles que els suposen un augment de la seva pensió i la impunitat per les aberracions que alguns han comès, i ara sembla que poden passar a formar part de la història. I això els regira. És el que té gaudir de privilegis i veure’ls perillar.
El que crida més l’atenció, almenys per a mi, és el tipus de formació que reben els que acaben d’ingressar a les acadèmies de policia o guàrdia civil. Ningú els explica en què consisteix la democràcia o l’estat de dret? Ningú els fa entendre que ells han de complir la llei i fer-la complir? Allò que han de respectar l’ordre constitucional que emana de la sobirania popular, que es deuen al poble d’Espanya, que són treballadors amb vocació de servei públic i que, complint i fent complir l’ordenament jurídic, estan complint amb el seu deure. I allò, també, que reben el seu salari a través dels impostos que la ciutadania paga. Sembla que, això, no els ho expliquen.
En vista de la insultant immunitat de què gaudeixen les actituds feixistes, els abusos, la violència, les amenaces i l’actitud de respondre més aviat a interessos polítics que democràtics i de convivència pacífica, la carta firmada exalçant Franco ha estat una gota que ha fet vessar el got. Perquè, a més de suposar un enaltiment del franquisme, denota una profunda carència de valors democràtics.
Hi ha agents, tant en la Policía Nacional com en la Guàrdia Civil, que tenen un sentiment i una vocació profunds de servei públic. Tanmateix, per a desgràcia nostra, no són pocs els franquistes que continuen tenint poder per viure per sobre del bé i del mal. I això no és digne d’una democràcia ni d’un estat de dret.
