Opinió

Esperit universitari

A la Universitat Catalana d’Estiu, sempre –i mai més ben dit– s’hi ha pogut parlar clar i català

No hau­ria dit mai que fruit de l’espe­rit llui­ta­dor i rei­vin­di­ca­tiu del Maig del 68 francès hagués nas­cut la que avui conei­xem com a Uni­ver­si­tat Cata­lana d’Estiu, l’UCE, que se cele­bra al muni­cipi de Prada, a Con­flent, a la Cata­lu­nya del Nord. Aquesta edició ha sigut pre­ci­sa­ment la del 50è ani­ver­sari perquè tal dia com avui, un 25 d’agost però de 1968, es van començar a orga­nit­zar unes dia­des per rei­vin­di­car i fomen­tar la cul­tura i la llen­gua cata­la­nes. L’embrió del que seria a par­tir de 1969 la Uni­ver­si­tat Cata­lana d’Estiu par­tia de l’interès d’un grup de per­so­nes de la Cata­lu­nya del Nord de pro­moure i fer avançar la llen­gua i la cul­tura cata­la­nes i de la neces­si­tat de la gent de la resta dels Països Cata­lans de tro­bar un espai de lli­ber­tat en un moment en què el fran­quisme era ben viu. Aque­lles jor­na­des orga­nit­za­des con­jun­ta­ment pel Grup Cul­tu­ral de la Joven­tut Cata­lana i el Grup Ros­se­llonès d’Estu­dis Cata­lans  després del Maig del 68 trobo que aquest any han tin­gut més sen­tit que mai. I sobre­tot després del que hem vis­cut des del 20 de setem­bre cap aquí. Des dels ini­cis de l’UCE, la política i la cul­tura han mar­cat l’estratègia d’una ins­ti­tució des d’on sem­pre –i mai més ben dit– s’ha pogut par­lar clar i català mal­grat pogués córrer el risc d’estar tena­llada per dos estats, el francès i l’espa­nyol, i de vega­des menys­tin­guda des del mateix Prin­ci­pat. És molt cata­lana aquest acti­tud de posar pals a les rodes al teu veí, al teu amic, al teu soci o al teu com­pa­tri­ota... Així ens ha anat quan hem hagut de fer pinya per rei­vin­di­car-nos com a país i com a poble. I no cal recu­lar tants anys. Per desgràcia, i mal­grat els embats que hem rebut encara ara, avui, aquesta falta de cohesió i d’uni­tat d’acció con­ti­nua sent el pa de cada dia. Crec que és de justícia no només rei­vin­di­car, sinó també recor­dar i enco­rat­jar, la feina feta amb per­sistència i obs­ti­nació de tots els que cada estiu han aju­dat a man­te­nir ben viu aquest pecu­liar i tan nos­trat espe­rit uni­ver­si­tari.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor