Els ‘caçafantasmes’ de Ciutadans
Els de la tropa del 155 fa temps que busquen que algú els faci una cara nova. No se’n surten. No se’n sortiran. Va començar Pere Navarro fa uns anys. Ara són els ultres de Ciutadans (i les escorrialles del PP a Catalunya) els que volen esverar el galliner atiant una guerra de llaços grocs. Com s’han de veure! El partit que va quedar primer a les últimes eleccions està tan desubicat que només pot aspirar a una mica d’escalf mediàtic buscant brega amb escamots encaputxats guarnits amb un estil barreja de caçafantasmes, Breaking Bad i Ku Klux Klan.
No conec prou l’electorat monàrquic per extreure conclusions, però m’inclino a pensar que Rivera i Arrimadas, que en algun moment van fer creure a un sector de la població que eren gent responsable que es preocupava pels problemes reals (sic) de la gent, corren el risc d’espantar persones que poden ser tan espanyolistes com es vulgui, però molt més centrades que els dirigents histèrics i histriònics que els representen. Mentrestant, a can PSC, amb la paella del govern de l’Estat pel mànec, s’ho miren sense moure ni un dit perquè saben que tot plegat reforça entre la parròquia unionista el seu paper de centralitat.
El club 155 ens va ensenyar fa un any que la voluntat de la majoria dels catalans se’ls en refot. Ara ens volen arrossegar cap a la violència perquè constaten que en el terreny de la democràcia sempre perden. Si els hem aguantat fins ara, no veig per què hauríem de canviar. Els suportarem amb aquesta nostra barreja d’emprenyament contingut i sana hilaritat. Fins que, de tant reescalfar-se, s’acabin ofegant amb la bromera de la seva pròpia ràbia.
