Opinió

L’Ulster de Ciutadans

Ras i curt, Arrimadas i els seus estan disposats a fer la feina bruta al PSOE com a Estat

Els mesos que que­den fins que el Suprem iniciï el macro­ju­dici polític con­tra l’inde­pen­den­tisme es faran eterns a les pre­sons, a les ins­ti­tu­ci­ons i, també i espe­ci­al­ment, al car­rer. Seran temps de resistència i de mobi­lit­zació, però també de sere­nor i calma davant la pro­vo­cació més indigna. Perquè l’uni­o­nisme més radi­cal, lide­rat per Ciu­ta­dans i amb el PP a remolc per no per­dre pis­to­nada, ha acti­vat el compte enrere per acon­se­guir, al preu que sigui, un sol argu­ment de violència creïble per part de l’inde­pen­den­tisme per tal de faci­li­tar la feina a l’equip de jut­ges de Pablo Lla­rena i per mos­trar el suport total a la volun­tat de la fis­ca­lia de l’Estat d’escar­nir els líders inde­pen­den­tis­tes amb penes supe­ri­ors a les que com­plirà un assassí. Només els cal una foto per ves­tir la seva men­tida.

Però la dèria del par­tit taronja de fabri­car i con­so­li­dar el relat de la violència i la frac­tura social al car­rer, ins­ti­gant els ciu­ta­dans a pren­dre’s la justícia pel seu compte i a reti­rar llaços grocs de l’espai públic, si cal enca­put­xats, amb armes blan­ques i agre­dint tot­hom qui s’hi oposi, conté objec­tius polítics de més recor­re­gut que veure demòcra­tes entre rei­xes. Pretén acon­se­guir que el con­flicte polític entre Cata­lu­nya i Espa­nya deixi de ser inter­pre­tat, dins i fora de les fron­te­res, com un con­flicte polític, ins­ti­tu­ci­o­nal i de drets humans, per que­dar reduït a un assumpte pura­ment civil que suc­ce­eix en una soci­e­tat enfron­tada i divi­dida per raons estric­ta­ment sen­ti­men­tals i democràtica­ment des­le­gi­ti­ma­des per la violència. I és que, pel que sem­bla, Ciu­ta­dans con­si­dera que aquesta és la clau de la seva hege­mo­nia a Cata­lu­nya: si redu­eix el con­flicte als car­rers de Cata­lu­nya i el con­ver­teix només en un pro­blema de con­vivència intern, per quina raó l’Estat s’hau­ria d’embru­tar les mans? Madrid dei­xa­ria de ser el pretès inter­lo­cu­tor de l’inde­pen­den­tisme i el par­tit taronja podria ocu­par aquest espai a Cata­lu­nya. En aquest esce­nari de violència al car­rer i con­vivència impos­si­ble, els inde­pen­den­tis­tes, ja atra­pats en l’àmbit estric­ta­ment local, serien arros­se­gats a una ren­dició per la qual es tor­na­ria a una auto­no­mia dis­minuïda com a penyora per atu­rar un con­flicte civil greu. És la seva tesi, incom­pa­ti­ble amb dia­des pacífiques, llaços grocs i pan­car­tes de pre­sos polítics, dinars soli­da­ris i espel­mes. Han d’encen­dre la flama de la violència i tenir una foto real i creïble en l’àmbit inter­na­ci­o­nal.

 En aquesta soci­e­tat frag­men­tada, amb kale bor­roka i amb els líders inde­pen­den­tis­tes a la presó i a l’exili, la líder de l’opo­sició somia a eri­gir-se com la gran nego­ci­a­dora de la ren­dició. Ras i curt, Arri­ma­das i els seus estan dis­po­sats a fer la feina bruta al PSOE com a Estat, perquè a Europa ja s’ha com­pro­vat que tole­ren millor qua­tre indi­vi­dus embo­li­cats en una ban­dera espa­nyola i amb un gani­vet de cuina arren­cant llaços que no pas milers de poli­cies armats ata­cant vio­len­ta­ment senyo­res amb una pape­reta a la mà per votar.

Pel que fa al bloc inde­pen­den­tista, ha de dei­xar d’anar amb el lliri a la mà. Per milers de llaços que hi hagi, la cúpula de la justícia espa­nyola seguirà estant al ser­vei del règim del 78 i, en con­seqüència, llui­tarà amb dents i ungles con­tra qual­se­vol demòcrata que pre­ten­gui can­viar les regles del joc a les urnes. Retorçarà el Codi Penal i vul­ne­rarà la Cons­ti­tució quan cal­gui, comp­tant que ja tindrà uns anys de marge fins que un tri­bu­nal inter­na­ci­o­nal li pari els peus, o fins que Cata­lu­nya esde­vin­gui una República efec­tiva.

La feina és seguir enda­vant sense retro­ce­dir ni un mil·límetre i resis­tir a qual­se­vol pro­vo­cació al car­rer que pre­ten­gui des­en­ca­de­nar la violència en el bàndol pacífic. Pels pre­sos polítics i exi­li­ats en pri­mer lloc, que es veu­rien sense cap mena de dubte més per­ju­di­cats, però sobre­tot, per impe­dir que qua­tre irres­pon­sa­bles esber­lin tot un país que, a diferència d’Espa­nya, s’ha cons­truït sobre els valors de la pau, la con­vivència i l’adhesió naci­o­nal voluntària.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor