Maratonians
El president Torra ha proposat l’organització d’una marxa pels drets civils. Em sembla una proposta més que encertada, no només perquè en aquest àmbit, el dels drets civils i polítics, sempre hi ha camp per recórrer, sinó perquè ja ens ha quedat clar que la cursa per ser lliures i independents serà de magnituds maratonianes, perquè és una cursa de fons.
Justament aquests dies, 22 i 23 de setembre però del 490 abans de Crist, és quan, segons l’historiador grec Heròdot, es va fixar l’origen de la cursa de llarga distància més coneguda i sacrificada del món: la marató. Filípides un missatger grec que a l’inici de la batalla de Marató contra els perses va ser enviat pels atenencs a Esparta per demanar ajut, va trigar dos dies a recórrer els 240 quilòmetres de distància. Després de la batalla, Filípedes, va córrer 40 quilòmetres més, de Marató a Atenes, per portar la notícia de la victòria grega. Perquè al final, els grecs van ser capaços de guanyar el totpoderós i invencible exèrcit persa. La derrota dels perses, que no havien estat derrotats en terra durant moltes dècades, a mans dels grecs va provocar grans problemes als perses. Veient que no eren invencibles, molts pobles que depenien del seu govern es van envalentir i s’hi van revoltar després de la derrota a Marató. Tenir Pèrsia com a enemic comú va ajudar a crear un sentiment de solidaritat entre les desunides ciutats estat gregues. La victòria també va col·laborar a establir la idea que els grecs eren “civilitzats” i els asiàtics merament “bàrbars”.
És una situació que es podria calcar a la nostra. Si no defallim i entomem aquesta lluita pels drets civils i polítics, la guanyarem, no només perquè ens assisteix la raó i el dret internacional, sinó perquè es demostrarà que és gràcies a la força, l’obstinació i la persistència de creure en un mateix i no defallir. Això ens revesteix d’una condició que ens fa imparables per aconseguir qualsevol repte per difícil d’assolir que ens pugui semblar. Igual que ho fan els maratonians.