Maratonians

El pre­si­dent Torra ha pro­po­sat l’orga­nit­zació d’una marxa pels drets civils. Em sem­bla una pro­posta més que encer­tada, no només perquè en aquest àmbit, el dels drets civils i polítics, sem­pre hi ha camp per recórrer, sinó perquè ja ens ha que­dat clar que la cursa per ser lliu­res i inde­pen­dents serà de mag­ni­tuds mara­to­ni­a­nes, perquè és una cursa de fons.

Jus­ta­ment aquests dies, 22 i 23 de setem­bre però del 490 abans de Crist, és quan, segons l’his­to­ri­a­dor grec Heròdot, es va fixar l’ori­gen de la cursa de llarga distància més cone­guda i sacri­fi­cada del món: la marató. Filípides un mis­sat­ger grec que a l’inici de la bata­lla de Marató con­tra els per­ses va ser enviat pels ate­nencs a Esparta per dema­nar ajut, va tri­gar dos dies a recórrer els 240 quilòmetres de distància. Després de la bata­lla, Filípedes, va córrer 40 quilòmetres més, de Marató a Ate­nes, per por­tar la notícia de la victòria grega. Perquè al final, els grecs van ser capaços de gua­nyar el tot­po­derós i inven­ci­ble exèrcit persa. La der­rota dels per­ses, que no havien estat der­ro­tats en terra durant mol­tes dècades, a mans dels grecs va pro­vo­car grans pro­ble­mes als per­ses. Veient que no eren inven­ci­bles, molts pobles que depe­nien del seu govern es van enva­len­tir i s’hi van revol­tar després de la der­rota a Marató. Tenir Pèrsia com a ene­mic comú va aju­dar a crear un sen­ti­ment de soli­da­ri­tat entre les desu­ni­des ciu­tats estat gre­gues. La victòria també va col·labo­rar a esta­blir la idea que els grecs eren “civi­lit­zats” i els asiàtics mera­ment “bàrbars”.

És una situ­ació que es podria cal­car a la nos­tra. Si no defa­llim i ento­mem aquesta lluita pels drets civils i polítics, la gua­nya­rem, no només perquè ens assis­teix la raó i el dret inter­na­ci­o­nal, sinó perquè es demos­trarà que és gràcies a la força, l’obs­ti­nació i la per­sistència de creure en un mateix i no defa­llir. Això ens reves­teix d’una con­dició que ens fa impa­ra­bles per acon­se­guir qual­se­vol repte per difícil d’asso­lir que ens pugui sem­blar. Igual que ho fan els mara­to­ni­ans.