Del foc a les brases

Quan par­lem dels fets del 6 d’octu­bre fem referència a la pro­cla­mació de l’Estat Català de la República Fede­ral Espa­nyola, l’any 1934. Aquell intent del pre­si­dent Com­panys va supo­sar l’empre­so­na­ment del govern de Cata­lu­nya i que l’Estat espa­nyol sus­pengués l’Esta­tut. Però els vol­dria recor­dar que aviat farà 150 anys d’un altre intent –perquè no va reei­xir– de pro­cla­mar la república democràtica i fede­ral. Som a l’octu­bre del 1869, a la Bis­bal d’Empordà. Allà s’encén la gus­pira del que es coneix com el foc de la Bis­bal o els fets del 6 d’octu­bre, l’enfron­ta­ment més impor­tant durant l’aixe­ca­ment fede­ra­lista del Sexenni Revo­lu­ci­o­nari que va durar fins a la ins­tau­ració de la I República, l’any 1874. El dia 3 d’octu­bre d’aquell any, a Figue­res, es va cons­ti­tuir una junta revo­lu­cionària diri­gida Pere Caimó –del Par­tit Repu­blicà Democràtic Fede­ral–, que va pro­cla­mar la República, emmi­ra­llada en el model polític dels Estats Units.

Assa­ben­tat el minis­tre de la Gover­nació que el dia 6 d’octu­bre del 1869 es volia dur a terme un acte d’insur­recció con­tra el govern monàrquic i que diver­ses tro­pes pas­sa­rien per la Bis­bal, va donar ins­truc­ci­ons al gover­na­dor de la província de Girona perquè hi enviés les tro­pes gover­na­men­tals per impe­dir que els repu­bli­cans pogues­sin avançar. El dia 6 d’octu­bre van ata­car la vila, però els repu­bli­cans es van defen­sar i els van fer retro­ce­dir. Els sol­dats van matar alguns veïns en represàlia i van fer pre­so­ner  Pere Caimó  quan anava a par­la­men­tar amb els mili­tars. Els revol­tats es van dis­per­sar, i Caimó va ser con­dem­nat a mort en un con­sell de guerra. Final­ment, però, no el van ajus­ti­ciar.

Els he vol­gut recor­dar aquells fets històrics que el pas del temps s’encar­rega de tor­nar-los a repe­tir amb mati­sos per ado­nar-nos, com deia Karl Marx, que som nosal­tres que fem la nos­tra pròpia història, influïts per les cir­cumstàncies que han mar­cat el nos­tre pas­sat. Però cal seny per no repe­tir errors ja come­sos que l’única cosa que fan és evi­den­ciar que sor­tim del foc per caure a les bra­ses. I no ens podem per­me­tre cre­mar el poble.