Tornar a l’1 i al 3 d’octubre

Quan una cosa costa d’explicar és que és difícil d’entendre. I la prova és la situació viscuda aquesta setmana al Parlament pel desacord entre JuntsxCat i ERC, que cuetejava de l’espectacle de la setmana anterior, malgrat “conjurar-se” a evitar-ho. A hores d’ara, sento frustració per no saber distingir entre designar i delegar, però no s’ha trencat l’acord del ple, els diputats empresonats o a l’exili segueixen suspesos (ni cobren ni poden exercir com a diputats per la interlocutòria de Llarena) i s’ha perdut la majoria independentista a l’hemicicle.

Això darrer no és una anècdota: és el fons de la qüestió. Mentre alguns tenen més feina a assenyalar tebis i traïdors, la majoria independentista (l’únic baluard del moviment polític, guanyat contra pronòstic i amb determinació el 21-D) ha deixat de vindicar el dret inalienable a l’autodeterminació i ha perdut la possibilitat de reprovar el rei pel discurs del 3 d’octubre.

Només sobre la veritat es pot construir o mirar de bastir una estratègia –potser menys a curt termini però més eficaç– per a l’independentisme. No som una república. I no és per desobediència de la mesa del Parlament que la construirem.

Al meu entendre, aquesta estratègia només depèn de tornar a l’esperit del 3 d’octubre, quan una majoria molt àmplia i diversa va desbordar l’espai propi de l’independentisme i va sortir als carrers per protestar contra la repressió, a favor del dret democràtic de votar. I el dia 1 vam desobeir col·lectivament, un gest noble, solidari i coordinat que va fer possible el referèndum, malgrat l’aparell repressor de l’Estat.

No és un traïdor el president Torrent per atenir-se a l’informe dels lletrats. No són traïdors els partits independentistes que van decidir presentar-se a les eleccions (autonòmiques) del 21-D. No és un traïdor el president Torra per no signar els decrets de desconnexió, forçar els Mossos a prendre el control del territori, obligar la consellera de Justícia a obrir les presons, treure’ns els presos polítics i convidar la societat civil a col·lapsar les infraestructures. No és sobre traïdors que construirem el futur. Hem d’admetre que l’única desobediència possible és la col·lectiva i que aquesta tàctica “d’alcem-nos i aneu-hi” només condueix a l’abisme.