Opinió

Un any de silencis

Ja fa un any del 27 d’octu­bre i encara no tenim tots els detalls d’aquells dies. No tots els pro­ta­go­nis­tes han par­lat i són nom­bro­sos els moments i les deci­si­ons que que­den per expli­car. És impres­cin­di­ble, és un deure amb la ciu­ta­da­nia que va posar el cos per parar les por­res. Posem llum sobre uns fets que mar­quen un abans i un després en la història de la lluita inde­pen­den­tista.

Vam infra­va­lo­rar el caràcter auto­ri­tari i demofòbic de l’Estat i vam sobre­va­lo­rar les ali­an­ces inter­na­ci­o­nals. Ho vam con­fiar tot a una direcció política jerar­quit­zada i vam menys­te­nir el poten­cial rup­tu­rista de la gent mobi­lit­zada. I nosal­tres, no en vam saber més, ni lide­rant amb con­sig­nes clares el car­rer al qual apel·làvem, ni orga­nit­zant i pre­pa­rant el movi­ment popu­lar per a un esce­nari insur­gent. La militància ens va dema­nar seguir i arri­bar al 27, i ho vam fer, però a casa tam­poc tots ho vèiem igual.

Les ame­na­ces de violència també ens van arri­bar, i les vam fer públi­ques. Els intents de medi­ació per part de lehen­daka­ris, síndics i cape­llans els sabíem, i vam dir que no ens els crèiem. La uls­te­rit­zació de bar­ris ens la van adver­tir, i defugíem del dis­curs iden­ti­tari en el qual els del 155 ens volien empre­so­nar. La decisió final no va ser nos­tra, ni hi érem ni se’ns hi volia, allà on es va pren­dre. Pas­sat el 27, com la resta del país ens n’assa­bentàvem de tot per la premsa. El tren ja havia des­car­ri­lat amb l’empre­so­na­ment dels Jor­dis, que no vin­gui ara cap excon­se­ller sal­vapàtries a dir el con­trari.

L’Estat ens va decla­rar una guerra: ter­ror psi­cològic, atemp­tats finan­cers, cop d’estat polític, violència poli­cial i màxima repressió. Ara ja el conei­xem. Toca orga­nit­zar-nos per tor­nar a ata­car des d’on vam gua­nyar, la majo­ria democràtica, anti­re­pres­siva i anti­fei­xista que va col·lap­sar aquest país l’1 i el 3 d’octu­bre. Nego­ciar no és pos­si­ble, cal forçar l’Estat per poder exer­cir el dret d’auto­de­ter­mi­nació mit­jançant acci­ons mas­si­ves i con­ti­nu­a­des de deso­bediència civil no vio­lenta. Repre­nem la ini­ci­a­tiva, jut­gem l’Estat des de cada barri i cada poble i con­dem­nem-lo col·lec­ti­va­ment.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor