Nosaltres també podem

Ara fa deu anys del “yes, we can”, l’eslògan que va por­tar Barack Obama a la Casa Blanca, el 4 de novem­bre del 2008. A propòsit d’aquesta efemèride, m’he lle­git el dis­curs que Obama va fer per agrair la victòria als deci­sius cau­cus d’Iowa en què va ento­nar per pri­mera vegada allò de “yes, we can”. Diuen que Obama no n’estava gens con­vençut d’aquesta frase que atre­so­rava tot el seu pen­sa­ment i la capa­ci­tat real de fer can­viar un país, però que va ser la seva dona, Mic­he­lle, que li va dir que aque­lla expressió tan sen­zi­lla era el mis­satge que con­nec­tava amb la volun­tat de canvi de tot un país. Ras, curt, sen­zill i efec­tiu. Lle­gir aquest dis­curs és un exer­cici que no seria sobrer que fes­sin des de les files inde­pen­den­tis­tes. Crec que hi ha mol­tes parts de l’argu­men­tari d’Obama que tant ERC, com JxCat com la CUP es podrien fer seves si el que real­ment es vol és eixam­plar la base repu­bli­cana per sumar i unir esforços en la con­se­cució del canvi real, de con­ver­tir un país sotmès en un de lliure, una auto­no­mia en una república.

Sí, nosal­tres també podem, però ens ho hem de creure i hem de recórrer tots i cadas­cun dels racons del país per, una vegada més, expli­car per què val la pena que fem república. Que aque­lla marxa pels drets civils i fona­men­tals que dema­nava el pre­si­dent Torra, ara fa uns mesos, es con­ver­teixi en un recor­re­gut per la república i que s’aturi a cada poble i cada ciu­tat per engres­car a fer el canvi.

Ja ho deia Obama, el canvi que bus­quem “no és ni serà fàcil; els can­vis com­por­ten temps, grans llui­tes, sacri­fi­cis i esforços”. I reco­nei­xia que “hi haurà avenços, però també rellis­ca­des, equi­vo­ca­ci­ons, però hem de ser prou hones­tos per reconèixer-ho”. I recor­dava: “No només llui­tem con­tra els adver­sa­ris, també con­tra les nos­tres pors, els nos­tres dub­tes i el nos­tre cinisme.” I, mal­grat tot això: “Sabem que no hem de defa­llir a per­se­guir l’objec­tiu: la volun­tat de can­viar per fer un país nou i millor.” No és tard, perquè les volun­tats hi són. Ens ho hem de creure i sor­tir a pre­di­car amb l’exem­ple. Si ho fem així, nosal­tres també podem.