Abans no arribem a Estrasburg
Setmana negra per a la justícia espanyola. El Suprem revisa la sentència ferma que va deixar en suspens sobre l’impost de les hipoteques, a favor dels bancs. L’Audiencia Nacional deixa d’investigar Tamara Carrasco i Adrià Carrasco, membres del CDR del Baix Llobregat, acusats de terrorisme, rebel·lió i sedició. I el Tribunal de Drets Humans de la Unió Europea (TEDH) a Estrasburg dicta una sentència en què conclou que l’Audiencia Nacional va vulnerar els drets fonamentals d’Arnaldo Otegi, a qui va condemnar a sis anys i mig de presó i que encara avui compleix una condemna d’inhabilitació de deu anys.
Otegi va complir els anys de presó, i com que les mesures del TEDH no inclouen mesures de compensació, caldrà veure com reacciona l’Estat, que ha de fer compliment obligat de la sentència. Però qui li tornarà aquests anys de presó? Qui li tornarà haver estat tancat en el moment en què va morir la seva mare? Qui repararà els danys? I, a la Tamara i a l’Adrià, qui els tornarà aquests set mesos de calvari, en espera que canviïn les mesures cautelars del confinament i l’ordre de detenció?
Una setmana més tard de conèixer les peticions de penes que demana la fiscalia i l’advocacia de l’Estat pels líders independentistes, l’excúpula d’Interior i l’antic govern, és fàcil convèncer-se que el judici serà una farsa. La fiscalia segueix acusant de rebel·lió Junqueras, Cuixart, Sànchez, Forcadell, Rull, Turull, Forn, Bassa i Romeva, sense citar cap membre de l’exgovern de Mariano Rajoy sobre qui se suposa que es va rebel·lar? O aïlla de la causa Carles Puigdemont perquè és a l’exili?
Sabem que el judici serà un circ mediàtic en què l’Estat només es venjarà de l’orgull ferit l’1 d’octubre i la tardor del 2017. Que passaran anys i la sentència arribarà a Estrasburg. Qui els tornarà, però, aquests anys de no fer política, de no veure créixer els fills, de no acompanyar els pares i de no gaudir de la llibertat? Qui compensarà aquest segrest? La justícia potser arribarà, tard. I la raó. Però ningú ens repararà el temps robat ni els insults, els menyspreus i les humiliacions d’un Estat que no demana mai perdó.
