Xocolata espessa
Quim Nadal proposa una llei de claredat que podria desembussar la situació
Ara fa vint anys, el 1998, el primer ministre canadenc, Jean Chrétien, va començar a treballar en el plantejament que ara Quim Nadal proposa per al país en el llibre Catalunya, mirall trencat, publicat per Pòrtic. Nadal suggereix que l’independentisme renunciï a la via unilateral i que s’estableixi un mecanisme semblant a la llei de claredat del Canadà per poder fer consultes a la població sobre “l’oferta espanyola i sobre la proposta catalana”. Com que l’oferta espanyola no sabem clarament quina és i la proposta catalana la tenim molt clara, els en faig una altra, de proposta. Aturem-nos un instant a conèixer aquesta llei canadenca i així potser ho entendrem millor. Chrétien va començar a treballar en l’esborrany de la clarity act, el 1998, un cop va tornar a governar el país amb majoria absoluta. I sobretot després que els últims referèndums al Quebec haguessin donat la victòria als contraris al sobiranisme per un escàs marge de vots. Chrétien va pensar que la llei desencallaria la situació. Va fer treballar a fons els punts que l’any següent, el 13 de desembre del 1999, es van presentar a la Cambra dels Comuns. El Parlament del Canadà la va aprovar l’any 2000.
La llei de claredat estipula que per començar les negociacions per a la separació, s’ha de fer un referèndum que ha de posar “clarament”, segons la Cambra dels Comuns del Canadà, la pregunta als votants en termes d’independència i que el resultat ha de ser “clarament majoritari” a favor. Nadal planteja un acord “per definir una majoria suficient per desenvolupar bilateralment els mecanismes de consulta a la ciutadania de Catalunya”, i apunta cap a una llei de claredat com una de les possibilitats per materialitzar aquestes consultes a la població. Segons una dita ben catalana: “Les coses clares i la xocolata espessa.” No tinc cap dubte que si es prengués en consideració la proposta de Nadal s’aconseguiria desembussar la situació, totalment empantanegada, però ja veuen pels gestos dels polítics, tant espanyols com catalans, que ni ho veuen clar ni els agrada la xocolata espessa.
