Opinió

Els supremacistes

Macron diu que el nacionalisme traeix el patriotisme. És d’un cinisme galopant

El diu­menge dia 11, el pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron, va apro­fi­tar la cerimònia com­me­mo­ra­tiva del cen­te­nari de l’armis­tici de les potències ali­a­des i ale­ma­nya en la Pri­mera Guerra Mun­dial, per situar els naci­o­na­lis­mes com el gran pro­blema de les democràcies libe­rals. A l’Arc del Tri­omf de París, més de setanta líders mun­di­als es reu­nien sota la pluja per tor­nar a pro­cla­mar als qua­tre vents la vella frase mas­te­gada i ensa­li­vada de sem­pre, “per no repe­tir els errors del pas­sat”, com si la Gran Guerra fos la pri­mera i la dar­rera que l’ésser humà ha hagut de patir. Abans que sonés La mar­se­llesa, el mes­tre de cerimònies va cloure el seu dis­curs asse­gu­rant que el patri­o­tisme és just el con­trari del naci­o­na­lisme perquè el naci­o­na­lisme el tra­eix. A pri­mera fila, escol­tant amb posat dis­tret, es podia veure, entre d’altres, alts man­da­ta­ris com Donald Trump, Vla­di­mir Putin, Recep Tayyip Erdo­gan, el rei Moha­med VI, el pre­pa­rao Felip VI i Pedro Sánchez.

És xocant, per no dir d’un cinisme galo­pant, que tots els que he citat, Macron inclòs, repre­sen­tin estats que s’han creat a còpia de sot­me­tre velles i belles naci­ons. Ells no són naci­o­na­lis­tes, ni supre­ma­cis­tes ni res que s’hi assem­bli. Per això, la guerra decla­rada de Putin a les llengües nati­ves amb la impo­sició del rus com a única llen­gua ofi­cial, la negació del geno­cidi armeni per part de Tur­quia i l’asset­ja­ment del Mar­roc al poble ama­zic i sah­rauí són només una mena de broma de mal gust i no pas la prova del cotó de la gran comèdia d’aquesta colla de far­sants.

I deixo per al final els dos estats que es van repar­tir la nos­tra nació. França i Espa­nya: dos invents. Els bot­xins de grans naci­ons com Occitània, Bre­ta­nya, Cata­lu­nya i el País Basc. Autors del “soyez pro­pes par­lez français” i del “si eres español habla español” que ara, d’una manera més soter­rada i sibil·lina, defen­sen amb la mateixa con­tundència, sense apar­tar-se ni un moment de l’objec­tiu mar­cat que els ager­mana i els uneix. Ells, però, de cap manera són supre­ma­cis­tes perquè, ja se sap: els únics supre­ma­cis­tes que hi ha en aquest món som nosal­tres, el poble català que, tos­su­da­ment, res­tem dem­peus.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.