Drets i menors

La decència d’una soci­e­tat es jutja per com tracta els seus infants i joves.

Ens recor­dem dels menors sense família o ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zats quan són notícia perquè han comès delic­tes. És ales­ho­res quan tots, mit­jans i ana­lis­tes, posem la mirada en aquesta rea­li­tat de milers de nens i nenes, nois i noies que estan en l’àmbit de la tutela de l’admi­nis­tració a Cata­lu­nya. Aquests dies s’ha posat en marxa un debat en l’opinió pública que fa que tot sem­bli tèrbol, alar­mant. La segu­re­tat pre­val en el relat públic, com també si hi ha o no sufi­ci­ents mesu­res per evi­tar que aquests éssers tute­lats, con­si­de­rats per la llei que han de ser objecte d’assistència, es con­ver­tei­xin en delinqüents. El que hau­ria de ser un debat per­ma­nent i pri­o­ri­tari, de com les diver­ses admi­nis­tra­ci­ons vet­llen per l’interès del menor i el seu lliure desen­vo­lu­pa­ment de la salut i la seva per­so­na­li­tat –reco­llits a la Con­venció sobre els Drets de l’Infant–, queda soter­rat per la segu­re­tat ciu­ta­dana i la peri­llo­si­tat.

La base, però, és que als infants i joves, per esde­ve­nir bones per­so­nes, els cal sen­tir-se esti­mats i res­pec­tats. Les històries d’Oli­ver Twist i Tom Sawyer són històries de resiliència que des­cri­uen la cru­esa de l’orfan­dat i de les ins­ti­tu­ci­ons, mal­grat que van tro­bar una mà amiga a la qual aga­far-se per sor­tir del pou. L’amor és la base de la dig­ni­tat i de la salut dels menors.

Donen amor les admi­nis­tra­ci­ons que tute­len els drets dels menors? Només cal repas­sar els infor­mes del Síndic de Greu­ges dels dar­rers anys per veure que la situ­ació és molt defi­citària.

En temps de crisi de drets, cal obrir la fines­tra vers els drets dels menors i asso­lir amb coratge el diagnòstic fatídic. Hi ha sole­dat i tris­tor, hi ha pati­ment, hi ha un excés de dis­ci­plina i, sobre­tot, hi ha falta de recur­sos. Els milers d’infants que estan als nos­tres orfe­nats, i els que com­plei­xen mesu­res penals. També els que estan tute­lats, els fills de pre­sos i pre­ses i els fills de dones mal­trac­ta­des i assas­si­na­des. Aquests són espec­ta­dors silen­ci­o­sos de l’hor­ror i res­ten mar­cats per a tota la vida.

Com deia el pro­ta­go­nista de l’excel·lent peça de tea­tre Incen­dis, el gran actor Julio Man­ri­que, refe­rint-se al dolor de la infància: “La infan­tesa és un gani­vet cla­vat al coll per a tota la vida.”

La qüestió és com es pot dimen­si­o­nar el gani­vet que es refe­reix a l’actu­ació de les admi­nis­tra­ci­ons i com es pot fer evi­ta­ble.

Els milers d’infants que estan tute­lats als cen­tres són éssers obli­dats, anònims i aïllats enmig d’una inèrcia opaca. La paraula clau és dig­ni­tat. A països com Suïssa, l’aco­lli­ment fami­liar és majo­ri­tari. A Cata­lu­nya, més de 6.000 menors estan en orfe­nats. En una soci­e­tat madura i solidària com la cata­lana, no s’ha fet durant els dar­rers anys un esforç ple i coor­di­nat per des­ple­gar al màxim aquesta cul­tura de l’aco­lli­ment fami­liar com sí que poden haver tin­gut els models de Suïssa i els països nòrdics.

Amb més aco­lli­ment, la ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zació seria només per als menors que come­tes­sin delic­tes, i els cen­tres tin­drien molts més recur­sos per actuar a favor de la seva ree­du­cació i inte­gració.

Segons Gro­cio, la classe impor­tant d’igual­tat entre per­so­nes és la igual­tat moral que suposa igual­tat de res­pecte i de drets, i això implica que una per­sona ha de ser trac­tada amb dig­ni­tat. Per tant, la idea de justícia està direc­ta­ment vin­cu­lada a la trans­missió de la dig­ni­tat des de la res­pon­sa­bi­li­tat de les admi­nis­tra­ci­ons. En l’era dels bene­fi­cis, de la com­pe­ti­ti­vi­tat, de la pre­ca­ri­e­tat labo­ral i de la difi­cul­tat que els joves puguin acce­dir a drets bàsics com la feina i l’habi­tatge, la justícia és garan­tir la dig­ni­tat.

Com diu Martha Nuss­baum el propòsit de coo­pe­ració social no és obte­nir un bene­fici, sinó pro­moure la dig­ni­tat i el benes­tar dels ciu­ta­dans, espe­ci­al­ment dels tute­lats, i l’atenció a la infància.

La soli­da­ri­tat repu­bli­cana de la nos­tra soci­e­tat ha de ser degu­da­ment cana­lit­zada i pla­ni­fi­cada pel govern. Les cam­pa­nyes de sen­si­bi­lit­zació han d’estar dota­des de diners i can­vis impor­tants per fer-los pos­si­bles. Els menors i joves, tots, són encara el nos­tre deure i la nos­tra res­pon­sa­bi­li­tat.