Aquest primer cap de setmana de desembre voldria recordar el que va passar ara fa 45 anys. No és tant el fet, que és valent i compromès, sinó qui el va protagonitzar, què representava i el que suposa pel que estem vivint avui dia en la política catalana. L’1 de desembre de l’any 1973, Lluís Maria Xirinacs estava en presó preventiva a la Model de Barcelona en espera de judici acusat pel règim franquista de “difusió de propaganda il·legal”.  I llavors va decidir fer aquell gest que des de la primera vegada que el van engarjolar, l’any 1968, ja havia posat en pràctica quan l’empresonaven per denunciar la injustícia que patien els que com ell lluitaven contra el règim. En aquella ocasió, Xirinacs va començar una vaga de fam que va durar quaranta-dos dies.

 Doctor en filosofia, Xirinacs va ser un destacat activista de la lluita antifranquista que va militar en les forces polítiques de l’esquerra pacifista, independentista i impulsor, entre d’altres, del projecte de la Marxa de la Llibertat i l’Assemblea de Catalunya. En una carta clandestina que va adreçar a la societat, Xirinacs explicava que ho feia per reclamar la llibertat del presos polítics i en solidaritat amb els cent tretze companys i companyes empresonats perquè “han defensat i han tractat d’exercir els drets a recuperar les llibertats nacionals, polítiques i sindicals de què són privats”. Paraules escrites ara fa quaranta-cinc anys que, malauradament, tenen plena vigència. Molt em temo, però, que aquestes paraules no facin pensar qui realment haurien de fer rumiar perquè no són tan lluny. Pensar com estem i com s’ha arribat fins aquí.

Quan va morir en un bosc del Ripollès, molts el tenien per boig, però ell ja s’havia cansat de demanar la unitat de tots els partits catalans i vaticinava –com també ho faria Aznar– que el problema no era tant la relació amb Espanya com precisament les recurrents travetes entre els mateixos partits catalans. Per aquests partits hauria de ser més fàcil reivindicar l’esperit de Xirinacs perquè la seva era una lluita constant, valenta, compromesa, impertinent i pacífica.