Monarquia o república

N’hi ha que encara els agrada per­dre el temps amb aquest debat. Com si triar entre una monar­quia... espa­nyola no fos el mateix que esco­llir una república... també espa­nyola. A l’edició de la cor­res­pondència que s’ha con­ser­vat entre Eugeni Xam­mar i Josep Pla (a cura de Xavier Pla i edi­tada per Qua­derns Crema, 2000), podem lle­gir (12-03-1924) la referència que Xam­mar fa a Pla del pro­jecte de l’assas­si­nat d’Alfons XIII que en aquells moments se suposa que cir­cu­lava entre els cer­cles dels exi­li­ats cata­lans resi­dents a París durant la dic­ta­dura de Primo de Rivera. “Hi ha un pla dels bons temps d’en Brossa que es podria repren­dre i adap­tar-lo a les cir­cumstàncies. Lloc d’exe­cució: alta mar, durant unes rega­tes de balan­dres de les que es fan cada estiu a Sant Sebastià [...] El que cal és el dal­ta­baix. De qui se n’apro­fi­tarà, ja en par­la­rem.”

Final­ment, el dal­ta­baix no es va pro­duir i la història ens va alliçonant tos­su­da­ment de com, tant una fórmula com l’altra, només és una cara i l’altra de la mateixa moneda. Si va ser una monar­quia la que va sen­ten­ciar la nació cata­lana, també va ser una república la que va esber­lar l’Esta­tut de Núria que tot i ser ambiciós reco­nei­xia Cata­lu­nya com un “estat autònom dins de la República espa­nyola”, una con­cessió que no va poder evi­tar una agi­tació espec­ta­cu­lar sense excep­ci­ons.

Als crits de “muera el Esta­tuto, viva la República” i “abajo el Esta­tuto, viva la República y viva España única” s’hi van sumar dre­tes i esquer­res, repu­bli­cans i monàrquics... espa­nyols. Bot­xins repu­bli­cans i bot­xins monàrquics units en defensa d’una causa gene­ral que els ager­mana i els ali­menta. Per això em sobta i m’empre­nya quan veig a les mani­fes­ta­ci­ons en què exi­gim els nos­tres drets com a poble lliure i sobirà, com algu­nes per­so­nes, tal vegada per ignorància, fan one­jar els colors roig, groc i morat de la ban­dera de la Segona República... espa­nyola. Algú pot­ser els hau­ria de comen­tar que aquesta ban­dera que fan one­jar amb orgull i patri­o­tisme repu­blicà és tan espa­nyola com l’actual o com ho és la de la gallina fran­quista que enlai­ren els falan­gis­tes que es pas­se­gen lliu­re­ment pels nos­tres car­rers.