En català, no val

Ara fa nou anys, el 16 de desem­bre del 2009, el Tri­bu­nal Suprem (TS) va accep­tar per pri­mer cop un recurs pre­sen­tat en català. Ho va fer perquè reco­nei­xia la vigència de la Carta Euro­pea de les Llengües Mino­ritàries que ava­lava –i avala encara– l’ús del català davant la justícia. Aquesta reso­lució pio­nera de l’alt tri­bu­nal espa­nyol repre­sen­tava el reco­nei­xe­ment més clar a un dret que tenen els ciu­ta­dans i que no sem­pre és res­pec­tat: el de diri­gir-se als tri­bu­nals de justícia en català, ja sigui de manera oral o en els escrits que pre­sen­ten, sense neces­si­tat de can­viar d’idi­oma o d’adjun­tar una tra­ducció. Va ser un miratge perquè l’any següent, el 2010, el mateix tri­bu­nal dene­gava un recurs a un ciu­tadà català perquè estava escrit... en català. Ves quina cosa!

El 19 de juliol del 2010, l’Audiència Pro­vin­cial de Bar­ce­lona va decla­rar Marc Bel­zun­ces cul­pa­ble de delicte elec­to­ral. Bel­zun­ces s’havia negat a for­mar part d’una mesa elec­to­ral en les elec­ci­ons espa­nyo­les de l’any 2008. Al·legava objecció de consciència a Espa­nya com a inde­pen­den­tista. Bel­zun­ces va voler que el procés judi­cial es fes en català, volun­tat que no van res­pec­tar diver­sos tri­bu­nals mal­grat el dret dels cata­la­no­par­lants a cur­sar els pro­ce­di­ments en català. Bel­zun­ces va pre­sen­tar lla­vors un recurs al TS. Aquest es va negar a donar per vàlid el recurs perquè no estava escrit en cas­tellà. L’acu­sat va pre­sen­tar un nou recurs al TS con­tra la decisió del mateix tri­bu­nal. Final­ment, el TS va resol­dre en con­tra i en aquests ter­mes: “Un recurs pre­sen­tat en català no té vali­desa legal.”  Aquell miratge, s’ha con­ver­tit en un mal­son. D’un temps cap aquí, és el que veiem que patei­xen diver­ses per­so­nes cata­la­nes que s’han de diri­gir a la justícia espa­nyola perquè els reclama, els cita o els noti­fica arran de denúncies per a supo­sats delic­tes de pen­sa­ment o intenció. Con­cul­cació de drets adqui­rits perquè no es pensa igual que el legis­la­dor.

Quan es tracta d’adreçar-te a la justícia espa­nyola per diri­mir qüesti­ons rela­ti­ves a les ide­o­lo­gies o els pen­sa­ments és clar que en català, no val.